2

Adéu How I met your mother

Sóc fan de Friends. Sembla estrany començar una entrada sobre una sèrie parlant d’una altra però em serveix per posar-nos en situació. Tornem a començar. Sóc fan de Friends però la sèrie em va agafar una mica abans d’hora. A tots ens agradava identificar-nos un personatge o l’altre però ells tenien uns vint anys i vivien sols en pisos a Nova York i jo en tenia 15 i encara m’estava a casa els pares. El seu ritme de vida anava més endavant del meu. Quan jo arribava a un lloc, ells en sortien. Quan ells acabaven una etapa jo la començava. I així fins a arribar al 2005 quan la sèrie es va acabar. Un any més tard apareix How I met your mother. Comparteix moltes característiques amb Friends però té una cosa especial, ells volten la trentena, jo també.

himym_grup

Ara que ha acabat no idealitzaré la sèrie, va tenir una gran arrencada amb tres primeres temporades excepcionals però a poc a poc ha anat degenerant en una paròdia sense cap ni peus que explotava els tics dels personatges fins més enllà dels límits. No us enganyo, només us recomano veure fins a la tercera temporada, la resta és totalment prescindible però com passa amb els amics, les parelles o les claus del cotxe no t’adones de com les trobaràs a faltar fins que les perds.

I així és com ara que s’ha acabat m’adono que trobaré a faltar una mica els personatges que m’han acompanyat durant 9 anys i que han crescut mentre jo creixia. Fa nou anys formaven un grup d’amics amb poques preocupacions, ara tenen fills i parelles estables. D’una estranya manera hem viscut experiències similars en períodes de temps similars.

himym2Centrant-nos en el darrer capítol és un especial de 46 minuts per tancar una temporada terrible (i ja en portàvem unes quantes). 46 minuts que no salven la temporada ni redimeixen la sèrie però ens permeten acomiadar-nos d’ella amb un bon sabor de boca. En aquest comiat hem passat moments molt emotius, alguns de durs, alguns de surrealistes i divertits però tots ells amb la intenció de dir adéu a uns personatges que m’han acompanyat mentre em feia gran. Alguns tenen finals millors que d’altres, algunes trames s’han desaprofitat i d’altres s’han suavitzat molt però no deixa de ser un bon final.

La memòria és selectiva i en aquest cas decideixo que ho sigui recordant les bones estones que he passat amb en Ted Mosby i companyia més que les dures etapes del final. He criticat molt les últimes temporades de la sèrie però em faig trampes a mi mateix i prefereixo acomiadar-me d’ella amb un bon record.

Fins sempre Ted, Robin, Marshall, Lily i Barney! Ha sigut llegendari!

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

2 Comments

    • En Barney era dels personatges més difícils de tancar. La primera part (quan agafa la nena per primera vegada) la vaig trobar impressionant i molt ben feta, la segona (gag amb les noies al bar) era totalment prescindible i trenca la màgia del personatge

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *