0

Adéu Sorkin, et trobarem a faltar

newsroomDiàlegs ràpids i contundents, mirades, segones intencions, converses fora de càmera, conflictes morals o relacions familiars conflictives són algunes de les coses que perdrem a televisió amb la marxa d’Aaron Sorkin. No és l’únic capaç de fer-ho però sí que és un dels millors fent-ho.

The Newsroom no és la millor manera d’acomiadar Sorkin del món de la televisió però és suficient per a deixar un buit que costarà d’omplir. De fet, és la tercera vegada que Sorkin intenta portar la televisió a la televisió, Sports Night, Studio 60 i, ara The Newsroom mostren la fascinació del creador per aquest món i també el seu “fracàs” a l’hora de portar-ho a la petita pantalla. I parlo de fracàs entre cometes per remarcar que no es tracta de fracassos de qualitat, són fracassos d’audiència. O el públic no està interessat en aquest tema o Sorkin no sap com atraure el públic però, sigui com sigui aquesta sempre serà una assignatura pendent que li quedarà.

Anem a la part que ens toca més. És The Newsroom una gran sèrie? Sí, sense cap mena de dubte. Podria ser millor del que és? Sí, sense cap mena de dubte. Aaron Sorkin va arrencar The Newsroom amb un magistral capítol pilot on va posar les bases d’on volia anar i com volia anar-hi. Va definir els personatges amb facilitat, els va donar una marcada personalitat i un objectiu. Durant la primera temporada cada capítol igualava o superava l’anterior amb un ritme i una intensitat que feien del visionat de cada setmana una experiència molt intensa. Sorkin basava The Newsroom en com s’expliquen les notícies i en les repercussions d’explicar les notícies. Els drames familiars o les relacions personals hi eren presents però en un segon pla deixant el lloc principal al més important de la sèrie. La segona temporada va resultar ser una muntanya russa d’emocions, capítols magistrals com Red Team III eren petites perles que creixien entre capítols més normalets (no per això dolents). La tercera temporada l’hi ha passat més o menys el mateix. The Newsroom ha perdut una mica de força i s’ha centrat més en relacions personals que en el que la va fer gran la primera temporada. En general ha sigut una bona temporada però només dos capítols es poden considerar a l’alçada del que podem espera de Sorkin, Boston, capítol amb el qual s’obria la temporada final i Oh Shenandoah, capítol que va portar molta polèmica aquesta temporada per com tracta una suposada víctima d’agressió sexual i que, personalment, el considero un dels millors no sols de la temporada si no de la sèrie.

newsroom

Com ja va fer amb The West Wing, Sorkin tanca el cercle a The Newsroom i planteja un final feliç pels nostres protagonistes, un final obert d’aquells que et permet imaginar com les vides dels protagonistes que t’han acompanyat cada setmana durant un temps segueix endavant i segueix de la manera que a tu t’agrada.

The Newsroom sempre em quedarà en el record com una de les grans, una d’aquelles que sempre recomanes als amics o coneguts que et pregunten què veure ara que s’ha acabat la sèrie a la qual estaven enganxats però, interiorment, també quedarà com la sèrie que no ha arribat a ser tot el que podia ser o jo esperava que fos.

Adéu Will McAvoy, MacKenzie McHale, Jim Harper, Don Keefer, Maggie Jordan, Sloan Sabbith i Charlie Skinner, adéu a tot l’equip que feia News Night i que cada setmana ens deixava espiar pel forat del pany com funcionava (segurament de manera una mica utòpica) una redacció d’informatius. Adéu The Newsroom, adéu Aaron Sorkin.

 

 

 

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *