0

Ant-man y la avispa

Em segueix meravellant la capacitat de planificació de l’Univers Cinematogràfic Marvel. Després dels traumàtics fets de Vengadores: Infinity War, la munió de seguidors necessitàvem una aventura més lleugera, més descarregada de tensió que ens permetés agafar aire i assimilar tot el que estava passant però que al mateix temps mantingués l’esperit i el nivell exigit. Les aventures de l’Ant-man i la Avispa eren la millor opció (encara que una pel·lícula d’Ojo de Halcón en solitari també m’hauria agradat).

Ant-man y la Avispa té lloc dos anys després de Capitan America: Civil War i es va desenvolupant de forma paral·lela a Vengadores: Infinity war. Arriba un punt on les dues pel·lícules s’atrapen i és l’únic moment on la cronologia grinyola una mica. Es fa estrany que amb els fets que tenen lloc arreu del món els dos petits superherois estiguin entretinguts amb altres coses.

Després d’unir-se al Capità América durant la Civil War i ser capturat, Scott Lang (Paul Rudd) ha deixat de ser l’Ant-man i compleix una condemna d’arrest domiciliari durant dos anys. Quan rep un estrany missatge telepàtic de la Janet Van Dyne (Michelle Pfeiffer) provinent del món quàntic es veu obligat a posar-se en contacte amb en Hank Pym (Michael Douglas) i la Hope Van Dyne (Evangeline Lilly) i tornar a posar-se el vestit de superheroi.

El millor d’Ant-man y la Avispa és el seu to casual però sense perdre la capacitat de convertir-se en un bon entreteniment. La pel·lícula té ànima de superproducció dins del cos d’una sèrie B. La mateixa fórmula que Peyton Reed ja va utilitzar a la primera pel·lícula i tan bé va funcionar. L’humor i l’acció són constants, donant a la pel·lícula l’estil d’una pel·lícula d’aventures clàssiques.

Tot i l’aparició de nous personatge com l’Avispa, les relacions entre els protagonistes ja estan formades i això accelera molt el desenvolupament de la trama. La relació entre ells dos és perfecte i es converteixen en un duet protagonista meravellós.

Conscients del paper dels personatges dins de l’univers Marvel no es busca un gran enemic ni uns fets extraordinaris, es busca l’entreteniment que ens oferien les aventures de numeració limitada en els còmics. Una edició limitada en cinc o sis entregues on els herois viuen una aventura que té lloc de manera independent a l’univers. La mateixa naturalesa de l’adversari fa que entenguis les seves motivacions i arribis a empatitzar amb ella.

Igual que amb la majoria de pel·lícules Marvel l’univers creix amb els personatges principals però també amb l’aparició d’uns secundaris que fan les delícies dels seguidors dels còmics. Aquesta vegada ens trobem amb el personatge de Goliath però, per damunt de tot, amb la presència d’en Hank Pym i la Janet Van Dyne o el que és el mateix, l’Ant-Man i la Avispa originals, fundadors i membres originals dels Vengadores.

Ant-man y la Avispa entreté, diverteix i emociona a parts iguals. Un còctel perfecte per una petita (gran) pel·lícula dins l’univers cinematogràfic de Marvel.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *