0

Arrow

arrow2Una de les meves pors amb l’estrena d’Arrow (Greg Berlanti, Marc Guggenheim i Andrew Kreisberg, 2012) era que la CW Network intentés repetir la fórmula de Smallville (Alfred Gough i Miles MIllar, 2001-2011) que va convertir la sèrie basada en la joventut d’en Clark Kent/Superman (Tom Welling) en un èxit de públic però en un despropòsit d’adaptació. Els primers rumors apuntaven a un spin-off amb el mateix actor que interpretava l’arquer a Smallville però per sort ja des del primer capítol vam poder veure com Arrow es desmarcava molt de l’estil Smallville.

La sèrie és fosca, violenta i l’acció predomina per sobre el drama.És cert que manté tocs de drama juvenil amb triangles amorosos i relacions complicades però no són més que un recurs de suport, no la base.

arrow3

Reconec que no era molt fan del personatge (com a molt l’havia vist amb els creuaments amb Green Lantern) i que desconec molt la seva història però buscant referències per internet i investigant sobre els personatges que apareixen a cada capítol he pogut veure que la sèrie fa constants referències al còmic i els seus personatges. Al llarg de la temporada han aparegut personatges com The dark archer, Deadshot, The Hauntress, Deathstroke o Speedy/Arsenal creant ponts entre l’univers del còmic i el de la televisió. Durant un temps s’havia rumorejat sobre l’aparició de Green Lantern (gran amic de Green Arrow en els còmics) durant la primera temporada però haurem d’esperar a veure si apareix a la segona.

Com a Green Arrow/Oliver Queen tenim a Stephen Amell que interpreta al personatge de manera solvent donant-li la força i els músculs que necessita però també aguantant amb les parts més dramàtiques. Al seu costat Kate Cassidy, Colin Donnell i David Ramsey es fan càrrec dels secundaris que acompanyen a l’arquer.

arrowLa sèrie és entreteniment i no intenta anar més enllà. Escenes d’acció ben filmades amb el toc d’exageració necessari per ser espectacular però sense passar-se de frenada, el toc de drama que necessita i un personatge prou carismàtic com per atraure al públic.

La temporada ha mantingut un nivell més que correcte al llarg dels 23 capítols fins arribar a un season finale molt més dramàtic i espectacular del que podíem esperar i que ens deixa amb ganes d’avançar en el temps per començar immediatament la segona.

Sense ser res de l’altre món s’ha convertit en una de les meves imprescindibles d’aquest any.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *