0

BCN Games World

Des de l’any passat que Barcelona s’ha convertit en una cita ineludible pels amants dels videojocs. Després de deixar Madrid per traslladar-se a la capital catalana, la Barcelona Games World s’ha consolidat en una segona edició. L’any 2016 la fira de videojocs va tenir una xifra superior als 100000 visitants, aquest any espera superar-se.

La BCN Games World segueix l’esquema de l’any passat, quatre dies de fira amb una primera tarda dedicada a professionals i els tres dies restants pel públic general. Com l’any passat he dedicat un dia sencer a provar videojocs nous, mirar noves propostes i fer un viatge al passat a la zona retro, una experiència igual de satisfactòria que l’any 2016.

La primera sorpresa que et trobes aquest any és l’absència de Microsoft. El gegant informàtic ja va anunciar amb temps que no participaria i tothom va coincidir que es tracta d’un error monumental. A diferència de Sony, que ja va fer un important desplegament l’any 2016 i que l’ha ampliat aquest 2017, Microsoft sembla no prendre’s seriosament el certamen de Barcelona. Aquest any era el perfecte per donar un cop de puny sobre la taula presentant la flamant Xbox One X i mostrant el nou Forza Motorsport 7 i el Middle-Earth: Shadows of war; dos pepinos que demostrarien el potencial d’aquesta béstia que és la nova consola de Microsoft. En canvi la companyia ha decidit girar l’esquena a Barcelona i aplanar el camí a la Playstation 4 Pro de Sony.

A continuació un petit resum d’alguns jocs que he vist avui:

Dragon Ball FighterZ

La nova aposta de Capcom per la franquícia de Bola de Drac és un MUST per qualsevol aficionat al manga d’Akira Toriyama o als videojocs de lluita. El videojoc llueix magnífic amb uns gràfics més semblants a un anime que a un videojoc i els combats són fluids, llargs i intensos. Amb Dragon Ball FighterZ, la franquícia torna al podi dels videojocs de lluita.

Mario Odyssey

Nintendo mostra el seu joc estrella d’aquest Nadal. Després de deixar-nos durant una generació sense un Mario de nivell – el Super Mario 3D World no aportava res nou -, Odyssey arriba per renovar la franquícia de l’emblema de Nintendo com va fer Sunshine o Galaxy en el seu moment.

Detroit: Become human

El cinema fet videojoc. Visualment espectacular (funcionar en una Ps4 Pro es nota) i emocionalment molt intens, Quantic Dream ens torna a regalar una història, on ens enfrontarem a decisions morals importants i ens submergirem en una aventura profunda i emocionant. Només he necessitat els cinc minuts de la demo per veure que estava davant d’un dels més grans d’aquesta generació. L’únic problema és que no es tracta d’un joc que pugui agradar a tots els públics

Gran Turismo

Quatre anys després del Gran Turismo 6 la gran franquícia automobilística de Sony torna. Si després de quatre anys de treball, tota l’evolució que és capaç de fer Polyphony Digital és aquesta potser el millor és dedicar-se a una altra cosa. Textures planes, partícules inexistents i una simulació tirant a inexistent fan que Forza se segueixi mantenint en el podi dels jocs de conducció.

Forza motorsport 7

El competidor directe de Gran Turismo segueix estant un pas endavant de la franquícia de Sony. No sé si era el circuit escollit o quin motiu però no m’ha acabat de fer el pes gràficament. Visualment és espectacular però tot és tan brillant i net que sembla una mica fals.

Uncharted. El legado perdido

Després del magnífic Uncharted 4, el DLC convertit en joc individual segueix explotant la franquícia de Naughty Dog però canviant el personatge principal. El nivell que ens hem trobat a la demo no era el millor per avaluar el joc però les sensacions són bones. El Legado perdido manté el nivell i l’essència de la saga i li dóna una petita renovació amb el canvi de personatge. Malgrat això crec que a la saga li convé un lleuger descans.

Injustice 2. Gods among us

Després de jugar al Dragon Ball FighterZ, qualsevol joc de lluita té les de perdre però pensaria el mateix de Injustice 2 si no hagués jugat al joc de Capcom. Injustice 2 és lent, pesat i avorrit. La franquícia té molts ingredients per atraure però el resultat no és el desitjat. L’espectacle visual és excel·lent però la jugabilitat queda molt enrere. Els moviments són lents i els combats els falta una fluïdesa que qualsevol joc d’aquest estil necessita.

VR

La tecnologia VR encara té moltes coses a millorar però reconec que, puntualment, és divertida. Hem fet un parell de proves amb un shooter estàtic i un tower defense amb arcs i fletxes i l’experiència ha sigut molt entretinguda. Malgrat tot l’aparatós desplegament que necessites per jugar, el cost econòmic i el baix nivell gràfic fan que la realitat virtual tingui un llarg camí al davant per consolidar-se.

Zona retro

Un dels descobriments de l’any passat que ha ampliat estands en aquesta edició. Un gran espai on pots jugar a una bestial oferta de jocs i consoles retro al costat de un enorme mercat on trobar una gran oferta de jocs i consoles. Gameboy, Supernintendo, Dreamcast, Master System i un llarg etcètera de consoles que formen part de la nostra infantesa tenen una segona vida gràcies a un ressorgiment de tot el que sigui vintage. Un consell, feu una volta per totes les parades abans de comprar res, el mateix joc el podeu trobar en diferents parades i amb preus totalment diferents. Per posar un exemple he acabat comprant el The Lion King de Super Nintendo per 10 euros quan en alguna parada l’havia trobat a 25€ (i funciona, que ja l’he provat!). Cal anar en compte amb la compatibilitat del joc que comprem, hi ha molta oferta de jocs japonesos a preus molt més reduïts però que no són compatibles amb les versions europees de la consola.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *