0

Benvingut Capaldi

capaldi2Per molts fans de Doctor Who triar un Doctor és complicat. Ecclestone, Tennant o Smith pels més nous, McCoy, Baker o Pertwee pels que ja tenen una edat. És com triar entre un dels teus fills, te’ls estimes a tots però un sempre serà el més estimat; en el meu cas, Tennant.

Cada canvi és un trauma i cada regeneració suposa un període d’adaptació. Personalment vaig tardar una mitja temporada a adaptar-me a Smith i una mica menys a Tennant però tots dos van requerir un temps però amb Capaldi m’ha passat una cosa sorprenent, amb el primer capítol en vaig tenir prou per acceptar el nou personatge i el segon m’ha reafirmat en aquesta opinió.

A més del canvi físic (i que en aquesta regeneració s’ha fet més que evident el canvi que vol fer Moffat aquesta temporada) la regeneració provoca també un canvi de caràcter i el canvi que hem viscut ara és dels grans.

Capaldi interpreta un Doctor més fosc, més egoista, amb un humor més negre i molt menys “humà” del que estem acostumats però al mateix temps amb un toc de tendresa que provoca una barreja molt interessant. El primer capítol on el Doctor es troba perdut després de la regeneració ja marca l’estil. Fins ara la regeneració suposava un xoc però el personatge es refeia ràpid i tot continuava més o menys igual, en aquest cas parlem d’una regeneració especial i té repercussions. La més important de tot és la lleugera despreocupació del Doctor per la seva companya, una Clara que sempre m’ha semblat diferent i distant però que ara mateix encara ho és més. L’ombra de l‘Amy Pond és llarga i la de Rose Tyler encara més. La relació entre ells és important però el seu vincle no sembla tan fort com abans. La reacció de la Clara en el primer capítol és d’aquelles que crea controvèrsia. No és que li costi acceptar el canvi, en un principi el rebutja i no és fins que l’anterior Doctor es posa en contacte amb ella. Clara està enamorada de Smith, no del Doctor i això no va així. Els Doctors sempre marquen, els acompanyants no tant.capaldi1De moment tenim dos punts claus en aquests dos capítols, per una banda el Doctor dubtant sobre si és o no una bona persona i l’altre amb la seva desesperació en l’intent de salvar un Dalek “malalt”. El Doctor pren decisions i aquestes decisions porten conseqüències. Aquests dubtes que planen sobre ell ens fan pensar que no tot serà blanc i negre com fins ara. A més el veiem cansat i una mica més desesperat del normal.

Capaldi ha vingut per quedar-se (com a mínim un temps que ja sabem com va això) i jo que m’he n’alegro.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *