0

Big little lies

Els aficionats al Barça fa temps que convivim amb una màxima: és igual d’important guanyar que com es guanya. Crec que aquesta frase la podem aplicar a Big Little lies, sèrie d’HBO on és més important com s’explica la història que no pas el que s’explica. Aquest fet és el que la fa diferent i molt interessant. A Big little lies destaca més el com que no pas el què.

Mirat fredament Big little lies comparteix fil argumental amb infinitat de sèries o pel·lícules d’una tarda dissabte però el tractament que li ha donat David E. Kelley la fa única i sorprenent. El que podia haver acabat com una nova versió de Revenge (ABC, Mike Kelley) o Desesperate housewives (ABC, Mark Cherry) va molt més enllà i trenca les regles del joc d’aquest estil de sèrie. De fet a David E. Kelley ja li agrada innovar, tal com va demostrar fa anys amb Ally McBeal i el seu dancing baby.

Big little lies comença amb un assassinat en una festa, la principal diferència és que aquí no només desconeixem la identitat de l’assassí, també desconeixem la de la víctima. A partir d’aquí el relat comença molt abans del crim i acaba amb ell. Al llarg d’aquest camí construïm la història mitjançant flashbacks i flashforwards que ens acaben portant a resoldre el trencaclosques que és Big Little lies. Pel camí trobem traïcions, mentides i un seguit de trames secundàries que es van entrellaçant per formar el relat principal.

David E. Kelly ficciona de manera molt realista la realitat. Els rols que s’interpreten, les accions i els comportaments que veiem, són reflex perfectament creïbles de la realitat i són totalment comprensibles i assumibles per l’espectador. Ningú confessarà ser així però molts podran identificar algú que ho és. Aquesta ficció de la realitat es veu reforçada amb unes magnífiques interpretacions per part de les quatre actrius principals. Nicole Kidman, Reese Witherspoon, Shailene Woodley i Laura Dern, interpreten de forma magistral quatre dones fortes amb una gran personalitat. La sèrie retrata quatre personatges molt diferents que semblen fets a mida per les actrius que els interpreten. No és d’estranyar que Nicole Kidman s’emportés l’Emmy a millor actriu protagonista de minisèrie i que Alexander Skarsgard el d’actor de repartiment. La seva parella és la més impactant i pertorbadora de la sèrie.

Si el repartiment és un dels pilars de la sèrie, l’altre és l’edició i el muntatge. El tractament que es dóna a la sèrie és impecable i els salts temporals que va realitzant ajuden a crear un ritme i una tensió excel·lents. Big little lies aconsegueix mantenir la intriga i el misteri sense grans artificis ni fent trampes narratives, tot flueix d’una manera natural. L’estil narratiu de la sèrie és brillant.

Big little lies aprova amb una nota excel·lent després d’una magnífica primera temporada. Tot i tractar-se d’un final tancat la sèrie deixa una porta oberta per una segona temporada però ni HBO l’ha confirmat ni el seu director Jean-Marc Vallée la troba necessària. Comparteixo totalment la seva opinió, Big little lies funciona de manera perfecta com a història única, voler allargar-la només serviria per desvirtuar la sèrie.

 

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M’agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *