0

Black Mirror – Primera part

Que Black Mirror és una grandíssima sèrie no ho pot negar ningú. Que Black Mirror ha evolucionat des de fa un parell de temporades tampoc es pot discutir.

Ja a la tercera temporada vaig trobar molt a faltar el component inquietant que caracteritzava les dues primeres temporades i que tan diferent feia la sèrie. Black Mirror ens presentava situacions incòmodes i ens feia remoure la consciència posant-nos davant situacions futuristes però realistes. Aquesta quarta temporada ha perdut totalment aquesta magnífica incomoditat i ha evolucionat cap a històries curtes on la ciència-ficció està més o menys present.

Avui presento els tres primers capítols dels sis que han format aquesta nova temporada.

USS Callister (8/10)

Curiós homenatge a Star Trek que comença amb un to molt còmic i acaba desembocant en una història inquietant i angoixant. USS Callister tracta un tema molt complex on el maltractat es converteix en un maltractador més cruel encara amb les seves víctimes.

En Robert Daly (Jesse Plemons) és un brillant programador informàtic que ha creat Infinity, un joc de realitat virtual que triomfa a la xarxa. Malgrat ser el desenvolupador principal en Robert no creu que rebi el reconeixement que es mereix. Per escapar de la realitat es refugia a una versió del joc creada especialment per ell.

L’argument del capítol es va desvetllant a mesura que augmenta l’angoixa que pateixen els seus protagonistes. Per mi té el mateix problema que el venerat San Junipero: un final massa feliç.

Arkangel (6/10)

Aquest capítol venia marcat per ser el primer capítol a ser dirigit per una dona quan, en realitat la notícia hauria de ser perquè no ho havia estat cap dels altres tretze. Jodie Foster es posa darrere les càmeres d’una història que desaprofita una idea molt sucosa però similar a d’altres que ja havíem vist a Black Mirror.

L’obsessió per protegir la seva filla fa que la Marie (Rosemarie DeWitt) decideixi implantar-li el sistema Arkangel, un sistema de vigilància/protecció que li permet controlar i veure tot el que fa la petita.

Capítol especialment dedicat als pares sobreprotectors i la necessitat de protegir en excés a les criatures de la realitat. Arkangel també ens posa davant els nassos els límits de la privacitat, la falta de confiança entre pares i fills i la necessitat d’aquests últims d’enfrontar-se al món per desenvolupar sentiments i personalitats pròpies.

Crocodile (3/10)

L’episodi comença com una versió islandesa de Se lo que hicisteis el último verano fins que deriva en una espiral de violència exagerada, innecessària i, el pitjor de tot, incomprensible.

Tornant una nit de festa la Mia (Andrea Riseborough) i en Rob (Andrew Gower) atropellen mortalment un ciclista. Per evitar repercussions decideixen fer desaparèixer el cos. Quinze anys més tard en Rob té càrrec de consciència i vol confessar però la Mia no està disposada a perdre la vida que ha creat.

Fins al moment el pitjor capítol que he vist en les quatre temporades de Black Mirror. El joc de casualitats i repercussions que es produeixen a mesura que avança el capítol podrien formar part de qualsevol thriller però la reacció de la protagonista davant dels fets és tant innecessària com incomprensible. Sorprenentment per tractar-se de Black Mirror és una història massa previsible. En cap moment he sentit cap empatia amb la protagonista ni cap reacció envers ella o les seves accions. Un capítol que m’ha deixat totalment fred amb excepció del final que barreja duresa i comicitat.

Com podeu veure aquesta nova temporada de Black Mirror no m’està acabant de fer el pes i ja us puc avançar que per la segona part la cosa tampoc millora gaire.

Si voleu saber altres opinions sobre la sèrie els amics d’Els bastards van currar-se un especial parlant d’els capítols de forma individual. Us deixo els enllaços sobre els tres que he tractat avui.

USS Callister analitzat per Vador Garcia Arbós

Arkangel analitzat per Lluís Simon

Crocodile analitzat per Jep Soler

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *