Bodyguard és el nou fenomen de la ficció anglesa sorgida de la BBC One. Creada per Jed Mercurio, el també responsable de Line of duty i amb la qual tothom l’ha comparat fins a l’avorriment, Bodyguard ens submergeix en una trama de conspiracions per atemptar a Londres.
En David Budd (Richard Madden) és un veterà de l’exèrcit destinat al servei de guardaespatlles de la secretària d’interior. Quan un atemptat intenta acabar a la vida de la política el sergent Budd comença a sospitar d’una conspiració.
La sèrie consta de sis capítols i atrapa des del primer moment amb uns primers vint minuts de tensió extrema. Bodyguard comença molt forta i no baixa el ritme en cap moment.
Una de les millors habilitats de Jed Mercurio és la creació d’uns personatges magnífics. A Bodyguard ens trobem amb un grup de protagonistes i secundaris perfectament definits i extremadament complexos. No ens trobem davant una sèrie de bons i dolents, a Bodyguard els bons tenen un costat fosc i els dolents poden no ser-ho tant com semblen. En tot moment i fins al final tens dubtes de tots els personatges, fins i tot dels principals.
Aquesta dualitat dels personatges s’uneix a uns girs de guió que mantenen la intriga i la tensió en tot moment. Mercurio crea una trama que no es resol fins al final de la sèrie. Quan sembla que comences a imaginar cap on va, la sèrie aquesta et sorprèn amb un canvi que descol·loca i sorprèn.
El pes de la sèrie el porta un irreconeixible Richard Madden al qual no se li intueix res del Robb Stark que el va portar a la fama. L’actor construeix un personatge capaç d’expressar molt amb la mínima expressió facial. Un personatge complex que Madden porta amb molta desimboltura.
Bodyguard es posa al nivell d’altres grans produccions polítiques i policials com ara Broadchurch o Line of duty convertint-se en una de les millors estrenes d’aquest any.
