0

Bright

Cada vegada són més les estrelles de cinema que fan el canvi a la petita pantalla. L’explosió de les sèries ha obert un món nou de possibilitats i actors i actrius de renom no s’ho pensen dues vegades a l’hora d’acceptar treballs televisius que, segurament, fa uns anys haguessin rebutjat. A Bright es dóna un fenomen curiós, Will Smith es va donar a conèixer a televisió, va fer el salt a estrella del cinema i ara torna al mitjà que el va veure néixer.

David Ayer (Sabotage, Fury) dirigeix a Will Smith (Soy leyenda, Hancock) amb un guió de Max Landis (Chronicle, American Ultra). A primera vista les credencials són bones però el resultat queda per sota del que es podia esperar. És una veritable llàstima, ja que l’imaginari que crea la pel·lícula ofereix moltes possibilitats. Tampoc és el desastre que molts volen vendre, és una pel·lícula entretinguda que ofereix menys del que podria.

Bright ens situa en un univers alternatiu on l’ésser humà conviu amb altres races de gènere fantàstic. Orcs, elfs, nans, fades i humans han viscut junts des de l’inici del temps i fa 2000 anys van lluitar junts contra un poder obscur que volia dominar el món però el pas del temps ha refredat les relacions  i ara les tres races principals – humans, orcs i elfs – viuen separades i recelen una de l’altre.

En Nick Jakoby (Joel Edgerton) és el primer orc que forma part del cos de policia, en Daryl Ward (Will Smith) és l’agent humà a qui li ha tocat la tasca de ser el seu company. Junts s’hauran d’enfrontar a un grup d’extremistes que té la intenció de retornar a la vida al Senyor Obscur i posa fi a la vida tal com la coneixem.

El primer que vaig pensar a acabar la pel·lícula és que el format més adequat hauria sigut el de sèrie o mini-sèrie. Ayer defineix d’una manera difusa les diferències i els enfrontaments entre les espècies però la limitació temporal l’obliga a anar per feina i no poder aprofundir en aspectes que aportarien més riquesa i fons a l’univers que estan creant. Et quedes amb la sensació de voler saber més però que només et deixen veure un petit fragment.

L’estrella de la funció és Will Smith però el seu paper no deixar de ser un seguit de tòpics explotats fins a la sacietat i que l’actor es limita a complir amb professionalitat però sense destacar. Al seu costat hi trobem un irreconeixible Joel Edgerton al qui les pròtesis facials li impedeixen qualsevol tipus d’expressivitat. Completen el repartiment Noomi Rapace amb un personatge que es mereixeria més desenvolupament i la poc coneguda Lucy Fry.

Bright és un entreteniment senzill que només aporta una bona idea però que necessita més desenvolupament. Si voleu una bona peli d’acció us semblarà poca cosa i si busqueu alguna cosa semblant a Tango y Cash o Bad boys quedareu decebuts. Malgrat tot es deixa veure i permet passar una bona estona.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *