0

Buenas noches PunPun (Oyasumi Punpun)

Aprofitant aquesta finestra oberta que tenim al blog per parlar de les nostres aficions personals, avui volia escriure sobre Buenas Noches Punpun (Oyasumi Punpun) el manga seinen (de temàtica adulta) d’Inio Asano. Quan es parla de temàtica adulta en manga, no només fa referència al fet que hi ha continguts sexuals, sinó que és una classificació que indica que l’obra tracta temes més complexes. Per posar dos exemples de manga seinen oposats tenim Gantz (Hiroya Oku) que porta la temàtica sexual i violenta al límit, mentre que al costat oposat tenim Monster (Naoki Urasawa) que és un manga intimista i dur sobre les conseqüències d’actes del passat.

Buenas Noches Punpun ens narra el pas de la infància a l’adolescència d’un nen japonès que viu en una família desestructurada. Sense voler estripar res, el primer capítol és un cop de puny a la panxa important. El leit motiv de Buenas noches Punpun és veure l’evolució d’en Punpun al llarg dels anys, sempre girant al voltant del seu amor de joventut, l’Aiko Tanaka. Una relació totalment destructiva que porta a en Punpun a la negror més absoluta. Ells dos no són els únics protagonistes, sinó que la família d’en Punpun i els amics de la infància també tenen les seves pròpies trames (amb un important component de trauma).

Buenas Noches Punpun utilitza algunes trampes visuals i narratives per diferenciar-se i que la fan convertir-se en quelcom únic. Per una banda, la trama relacionada amb en Punpun sempre es tracta en tercera persona, com si tinguéssim un narrador que ens ho explica tot, de manera que no se’ns mostra cap diàleg directe del protagonista. Una altra opció narrativa que utilitza l’autor sobretot en els primers volums és la d’exagerar certes accions dels adults fins a fer-les inversemblants. Això inicialment sobta, però ens fa adonar que el que se’ns explica és des del punt de vista d’un nen, i per ells, a vegades les accions dels adults poden semblar inexplicables. L’últim recurs i el pilar central del manga és la manera en què estan dibuixats els integrants de la familia Punpun. És difícil definir-ho en paraules… tota la família està dibuixada com si fossin gargots, amb els seus trets diferencials, però com esborranys. Quan vaig començar la lectura em vaig pensar que potser no eren humans, però al cap d’unes quantes pàgines t’adones que les relacions que tenen amb la gent que els envolta són normals. Això implica plantejar-se que és un recurs que s’inventa l’autor per alguna raó argumental. No sé per què s’opta per dibuixar-los diferents, però em dóna la sensació que està directament relacionat amb l’evolució d’en Punpun.

Buenas Noches Punpun és una oda a l’adolescència. Cruel i depressiva, però una oda al cap i a la fi. En aquesta oda viurem l’evolució d’en Punpun, un nen que creix i descobreix l’atracció sexual i el desamor, que té molta por a morir, que pateix desafecció familiar davant d’una figura paterna que té prohibit veure i una mare que no l’entén i tampoc fa cap esforç, que crea una figura imaginària per deixar lliure els seus pensaments més foscos i que s’esforça per descobrir un planeta per salvar a l’Aiko d’una família molt pitjor que la seva.

A tots aquells que penseu que el manga és per nens, us repto a què llegiu Buenas Noches Punpun. És impossible no empatitzar amb en Punpun i reconèixer moments que potser ens van passar de nens o adolescents. Aneu amb compte però, que hi ha el risc que en Punpun us arrossegui cap a la profunda negror a on es dirigeix.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *