0

Capitana Marvel

30 segons de pel·lícula i la sala esclata en un gran aplaudiment. Encara no sabem si la pel·lícula és bona o dolenta, si ens agradarà o ens avorrirà però aquest petit homenatge a l’inici de la projecció ja ens ha guanyat el cor. Uns aplaudiments sincers i sentits que segons he pogut comprovar s’han anat repetint al llarg de les següents projeccions. Marvel era conscient que Capitana Marvel seria la primera pel·lícula del MCU després de la mort de Stan Lee i que calia un homenatge a l’alçada. Ho han fet bé, de fet crec que no ho podrien haver fet millor.

La Verse (Brie Larson) forma part d’un grup de guerrers d’elit Kree que cau en una emboscada durant una missió de rescat en territori Skrull. La fugida la porta a la Terra on descobrirà part del seu passat oblidat i li donarà un nou punt de vista sobre quina és la seva missió a la vida.

La pressió sobre Capitana Marvel era molt grossa. Última pel·lícula abans d’Endgame, presentació d’un nou personatge poc conegut, pressió per veure algun indici que ens senyali quin camí seguirà Endgame i sensació d’un nou inici que deixarà enrere personatges molt estimats. Per sort Capitana Marvel s’espolsa tot aquest pes de les espatlles i presenta una pel·lícula molt ben construïda, molt entretinguda i amb un humor molt fresc que li dóna una personalitat pròpia. La pressió provocada pels comentaris a la xarxa la deixarem allà on ha de ser, dins els cors amargats dels trolls de twitter.

El primer que cal tenir clar és que Capitana Marvel és una pel·lícula de presentació de personatge. Com en el seu moment van ser Iron Man, Black Panther o Ant-man i, per tant, segueix les pautes marcades per aquest estil de pel·lícula. Qui esperi veure l’èpica o la intensitat d’Infinity War s’equivocarà de mig a mig, l’objectiu de Capitana Marvel és un altre. Després d’un primer tram una mica més seriós i una mica massa típic, la pel·lícula fa un gir i agafa una personalitat propia, protagonitzada principalment pel carisma de Brie Larson i per un sorprenent sentit de l’humor. És el segon cop que menciono el sentit de l’humor i no ho faig gratuïtament. No ens trobem davant una comèdia però la comèdia està molt present durant la pel·lícula. En certa manera ens recorda a Guardianes de la Galaxia o Thor Ragnarok però centrant-ho molt més en la complicitat dels personatges i d’en Goose, un secundari de luxe que aconsegueix eclipsar el mateix Samuel L. Jackson i amb el que tothom surt encantat.

Capitana Marvel és un homenatge als anys 90. Des de la música a l’humor amb la tecnologia fins al cameo de Stan Lee, tot està enfocat a retre homenatge a aquesta època. L’escena amb Lee també serveix com homenatge a tots aquells fans que vénen del paper, molt abans que Robert Downey Jr. obrís el camí cap a un univers impossible d’imaginar.

Queda poc per tancar la fase 3 i Capitana Marvel ens ha donat la petita dosi de MCU que els fans portem tant temps necessitant, al mateix temps que ens ha obert la gana de cara al proper 26 d’abril quan arribi Avengers. Endgame.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *