0

Capítol a capítol: 5×08 – Hardhome

És curiós veure com la temporada que més s’allunya argumentalment dels llibres és, al mateix temps, la que més s’acosta emocionalment. El cinquè llibre és lent, avorrit i només s’anima en el tram final, el mateix que l’hi està passant a la sèrie o espero que li passi. Aquesta setmana hem tingut un capítol irregular. Mentre el primer terç del capítol és lent, la part final és on tot s’accelera. El principal problema? S’accelera d’una forma caòtica i mal realitzada. Mentre Neil Marshall va crear una obra d’art amb la batalla de Blackwater, Miguel Sapochnik és incapaç de situar l’espectador en una escena que sembla una trista imitació de World War Z.

A partir d’aquí spoilers

hardhome1

Si em permeteu començo el post fent una comparació amb els llibres. Aquesta cinquena temporada aconsegueix fer el mateix que fa el cinquè llibre: aconseguir que la Daenerys et caigui malament. La trama de Meereen ha variat respecte a els llibres però el resultat és (i serà) el mateix. Lluny queda aquella líder d’un Khal forta i decidida, ara tot el que ens queda és una adolescent prepotent i malcriada. L’arribada d’en Tyrion i la seva aliança pot fer girar la truita però ara per ara la popularitat de la Mare dels Dracs va caient en picat. Per cert, uns dracs als quals s’està obviant de manera excessiva.

hardhome2A Daavos l’Arya Stark segueix el seu entrenament sota l’atenta mirada d’en Jaqen (o l’home que solia ser en Jaqen) i va adquirint habilitats per passar desapercebuda i convertir-se en ningú. L’Arya està decidida a portar a terme la seva venjança, veurem si li queden capítols per fer-ho.

Seguint amb la família Stark toca parlar de la Sansa. Aquesta setmana hem tingut dues revelacions. En Theon confessa a la Sansa que en Rickon i en Bran segueixen vius i la Sansa demostra que només té caràcter quan l’oponent és incapaç de plantar cara. La notícia sobre els germans és interessant per la trama però mentre en Bran el tenim localitzat en Rickon està missing in action (tampoc és dolent, la majoria ni recordem la cara de l’actor).

A Port Reial la trama segueix avançant a pas de tortuga. La Cersei veu com el seu món s’està enfonsant i les seves amenaces sonen més buides que mai. També es demostra que el rei Tommen és un negat de cap a peus.

hardhome3És més enllà del Mur on passa l’acció del capítol. A Casa Austera en Jon es reuneix amb tots els clans de salvatges per intentar forçar una aliança entre la Guàrdia de la Nit i els salvatges per defensar-se dels Caminants Blancs. Les negociacions no van per bon camí i no tots els clans es mostren conformes amb la decisió. Tot es precipita quan l’exèrcit de Caminants Blancs arriben a la Bahia. Tenia molts dubtes per veure com la sèrie adaptaria l’exèrcit de Caminants Blancs a pantalla però tinc molt clar que no era així com m’ho imaginava. Dirigits per quatre guerrers al més pur estil Genets de l’Apocalipsis, l’exercit dels Caminants Blancs resulta ser una versió medieval dels zombis de World War Z. Ràpids, agresius i tant capaços d’utilitzar armes com de mossegar al més estil George A. Romero durant una bona estona vaig tenir dubtes si mirava Game of Thrones, REC o 28 días después. El desconcert sobre l’estil zombi (o infectat) que li han donat a l’exèrcit s’accentua encara més amb la incapacitat del director del capítol – Miguel Sapochnik – per rodar de forma coherent una escena d’acció. Moviments de càmera ràpids i caòtics, escenes de lluita inconnexes o grans plans que per mostra la dimensió de l’acció no són suficients per a crear l’emoció que requereix una escena com aquesta. Neil Marshall com t’hem trobat a faltar.

D’aquest tram final del capítol només val la pena destacar dues coses. Per una banda la trama guanya amb interès quan en Jon Snow descobreix que no només el Vidredrac és capaç de matar els Caminants Blancs, l’acer Valyri també pot, per l’altre vull destacar el final de la batalla amb el cap dels Caminants Blancs aixecant els salvatges morts davant l’atenta mirada d’en Jon.

En definitiva, Game of Thrones segueix sense acabar d’arrencar tot i l’intent d’animar el tema amb la batalla de Casa Austera.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *