0

Carnada

Crec recordar que en el pròleg de la seva anterior novel·la (Els llunàtics, 2015) en Pep Prieto confessava que només tenia al cap un lector mentre l’escrivia, el seu fill Arnau. Carnada, la seva nova novel·la, no té pròleg però m’atreveixo a imaginar quin era el lector en què pensava en Pep mentre l’escrivia, ell mateix.

Desconec si en Pep fuma però me l’imagino davant d’un ordinador portàtil amb una cervesa al costat i una cigarreta recolzada a la boca en precari equilibri mentre somriu escrivint el seu particular Shaun of the dead català sense tenir clar si aquella obra veurà mai la llum però passant-s’ho molt bé mentre l’escriu amb en Bruce sonant de fons.

En Pep i l’Arnau són dos periodistes amics de tota la vida que es veuen embolicats en una estranya conspiració mentre Catalunya s’enfronta a un dels seus pitjor reptes: l’Apocalipsi. Junts hauran de fer el possible per salvar el país.

Seguint amb la línia de Els llunàtics, en Pep també centra la seva història en l’amistat però aquesta vegada amb una mirada més exagerada i paròdica. Com no podia ser d’altra manera el cinema també té un pes molt important en la novel·la. Les referències al cinema són constants i no només amb els diàlegs entre els protagonistes, en Pep atorga a cada capítol el títol d’una pel·lícula relacionant-los amb el que ens explicarà a continua.  El llibre també ens regala un excel·lent personatge que ben bé podríem considerar una barreja entre en Harry el sucio i el doctor House però en versió catalana.

En Pep Prieto també aprofita per repartir una mica de canya al sistema de classes socials i a l’univers polític català que acaba rebent en conjunt, sigui quina sigui la seva orientació. El llibre no busca la reivindicació, la crítica social ni oferir lliçons de morslitam però si cal repartir una mica qui millor que la classe política per rebre.

Carnada és un entreteniment que desprèn bon rollo i despreocupació des de la primera pàgina. El seu objectiu no és fer-nos pensar ni reflexionar, és fer-nos passar una bona estona i, en funció de com sigui l’humor de cadascú, fer-nos escapar una rialla de tant en tant. En Pep utilitza un estil narratiu que el fa molt agradable de llegir i que t’ajuda a simpatitzar molt ràpidament amb el duet protagonista. És un llibre ràpid de llegir que encomana aquestes ganes d’entretenir amb les que t’imagines l’autor escrivint-lo.

Si busqueu una història profunda i complicada, Carnada no és el vostre llibre però si busqueu desconnectar i passar-ho bé aneu ben encaminats.

Morirem matant, fills de puta!“, aquest és l’inici del llibre, imagineu vosaltres mateixos la resta.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *