0

Castlevania – Netflix

La saga Castlevania va néixer l’any 1986 com a videojoc de Famicom Disk System amb el nom de Akumajo Dracula. No seria fins a abandonar les fronteres del Japó que la saga no adoptaria el nom de Castlevania.

Castlevania és una extensa saga de jocs per múltiples plataformes que està basada en la mitologia de Dràcula. La sèrie se centra en la família Belmont, una nissaga dedicada a caçar vampirs. De tota la saga de jocs el més conegut és Castlevania: Symphony of the night però Netflix ha escollit el tercer capítol – Castlevania III: Dracula’s curse – per portar a la pantalla.

Castlevania ens presenta el personatge de Trevor Belmont  (Richard Armitage), últim descendent  de la família Belmont que es veurà obligat a defensar un petit poble de la ira de Dràcula.

L’adaptació de Netflix és la primera oficial que té la saga i la productora/distribuïdora ha decidit fer-ho bé. La sèrie compta amb guió de Warren Ellis com a valor segur i amb la direcció de Sam Deats. Per una banda Netflix ha apostat per un debutant a la direcció però per un reputat escriptor als guions. El tàndem funciona molt bé. Castlevania està dirigida a un públic adult i no estalvia detalls en violència i acció. Feta amb animació tradicional, Castlevania té un toc clàssic que li dóna molta personalitat. La sèrie va per feina, comença amb una breu introducció per situar-nos, una lleugera presentació dels personatges – que anirem coneixent millor a mesura que passen els minuts – i de cap a l’acció fins a acabar en un cliffhanger dels que fan història. La sèrie sembla pensada com a banc de proves. Funciona de forma individual i, en cas d’èxit, es pot ampliar molt més.

Tot i centrar-se en la figura de Trevor Belmont i la seva lluita contra l’exèrcit de Dràcula, la sèrie no es centra només en humans contra monstres.  Warren Ellis ha mostrat un interessant punt de partida a la sèrie convertint en els humans en els primers monstres. El detonant de tot no és la presència de Dràcula, és la intransigència de la humanitat. Castlevania explora el costat més fosc dels homes i els situa al mateix nivell que l’exerciti de dimonis de Dràcula.

De fet l’únic punt negre de la sèrie és la seva durada i format. Quatre capítols de vint-i-cinc minuts tenen més sentit com a pel·lícula que com a sèrie. Avui en dia vivim en un món obsessionat per la paraula sèrie i sembla que Netflix ha volgut aprofitar-ho per vendre Castlevania com el que no és.

Castlevania és un molt bon entreteniment amb una molt bona factura i un guió capaç de rivalitzar amb moltes produccions que podem trobar al cinema. Netflix ja ha confirmat una segona temporada que ens permetrà explorar molt més l’univers de Castlevania i el clan Belmont.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *