0

Cites

Tornem a fer el nostre repàs bisetmanal (si res ho impedeix) de Cites, ajuntant 4 parelles en un mateix post. Comentarem com tornen a escena antigues parelles, com es creen situacions noves on abans hi havia normes i comprovarem que si tres són multitud doncs quasi que ho deixem en dos.

En Martin ha quedat per fer una birra amb la Laura (Anna Casas), la mare de la Noa. El que comença com un interrogatori per part d’en Martin per entendre perquè ella ha tornat a les seves vides acaba amb una girada de truita on una Laura molt dolça desarma amb un parell de frases al tatuador. Aquesta evolució de la Laura també s’observa quan apareix la Rut, una de les noies a les quals tutela com assistent social i que bé podria ser una versió jove de la Laura. Despatxada la Rut, la situació entre els dos es torna massa familiar i en Martin decideix fer una retirada a temps. Arriba a casa on hi ha la Blanca cuidant dels dos nens i podem veure un Martin amb poques ganes de parlar amb ella, ja no hi ha candela. La Blanca s’està adonant que o hi posa ganes o ja es pot oblidar el tatuador perquè la Laura ha tornat per quedar-se.

alex_ona

L’Àlex torna a la casa que compartia amb l’Ona (Júlia Molins) per recollir trastos. I l’Ona que ja ens va demostrar a la 1a temporada que és una manipuladora ho ha deixat tot enllestit per la retrobada. Podria passar per un remake de la seva primera cita, on tot era un parany de l’Ona per tenir una trobada accidental amb els seus pares. Segueix el mateix esquema: 1) història fictícia, 2) convencem el pare ric i 3) discussió. Però aquest cop la història acaba diferent, ja que s’acaben enrotllant en lloc de l’Àlex marxant. I ara el dubte és, després de la merda que li fot a l’Ona per embolicar-se amb un altre, què fa amb la Gina? Li diu o no. L’escena en què entra al bar a buscar la Gina i li menteix és prou evocadora. Diria que a pesar de no ser tan naïf com a la 1a temporada l’Àlex no podrà aguantar-ho i a la llarga ho confessarà.  Per cert, la incorporació de la cançó Mr. Ponytail de la Marion Harper a l’escena de banyes és de 10.

En Marcel i la Sara, els follamics, continuen amb la seva relació basada en normes. “Hola, què fas?” “Res, aquí estudiant” “Follem en 30 minuts?” “Qui ha dit algo d’estudiar?”. Això podria ser un resum de les últimes setmanes. Després de la mandanga, la Sara li explica que està de baixón perquè la seva mare l’ha deixat plantada per follar-se el professor de pilates, que es veu que és una pràctica recurrent (entenc que lo de follar, no el pilates). Ja comencem a entendre la noia i la seva fixació a no enamorar-se i establir normes. En Marcel la convenç per trencar una de les normes i que ella l’acompanyi al casino amb els seus amics. Tot va molt bé, amb els dos fent-se ullets contínuament quan apareix un antic company de classe de la Sara i en Marcel es posa gelós. Arriben a casa i en Marcel li confessa, s’ha enamorat. Com bé vaig predir, això és TV3 i és CITES, havia de passar. La Sara li diu que s’ha de follar altres ties i marxa. M’ha agradat més que la cita anterior, però ell em continua fallant. Veient aquest final, potser caldria que un dels dos tingués una cita en solitari i jo a poder ser demanaria que fos la Sara (potser amb el company de pis de l’Àlex?). Molt bona addició de l’amic d’en Marcel, que dóna un toc d’humor necessari.

olga_guillermo

L’Olga es presenta a una reunió de feina per exposar les seves idees en la decoració d’una cadena d’hotels. I qui es presenta a la reunió? En Guillermo, que resulta ser el jefe de l’empresa. Ell rebutja les seves idees però li proposa comprar-li la foto de la sirena que té al menjador per la seva col·lecció personal que exposarà a NY. No hi ha com tenir diners. “Ai, que no t’ho he dit? Tinc exposició privada al costat del meu despatx” (guinyo, guinyo). Allà parlen de per què en Guillermo s’ofereix a parelles per fer trios i ell li diu que no la voldria compartir mai amb altres homes. L’Olga va quedar molt tocada per en Guillermo després del trio i fuig per cames fins que ell la troba a l’ascensor i… bé… ja us ho podeu imaginar. En el seu moment vaig pensar que aquesta podia ser una història que acabés aquí o que l’Olga busqués en Guillermo. No n’he encertat ni una i això m’agrada. Vejam com compagina ella aquesta nova situació.

Uns petits comentaris abans d’acabar: agraeixo que continuïn amb la tendència de no anar a bars pijos de BCN, que s’introdueixi una mica d’humor i que l’acció també passi de dia. I per acabar, quins pisos que tenen els protagonistes no?  

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Àlex Sànchez

Col·laborador ocasional i caòtic. Genero opinions i crítiques totalment subjectives. Utilitzo habitualment paraules malsonants. Em considero fan de Miyazaki i Hosoda. El cine i la tele són la meva quarta afició preferida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *