0

Cites – Capítol 20

Com que la regularitat no és el meu fort avui reprenem Cites comentant la cita de la Paula i la Victòria i de la Sara i el Marcel. Històries que s’acaben i d’altres que comencen.

Sara

La Sara ha quedat amb en Gerard, el noi del Casino. Borratxa envia una nota de veu al Marcel ridiculitzant-lo. L’endemà va corrents a casa seva per a intentar esborrar el missatge però la jugada no li surt bé. Unes quantes paraules ben dites per la seva mare li fan obrir els ulls i adonar-se que n’està enamorada. Està clar que la Sara no té el do de l’oportunitat i es presenta a casa d’en Marcel per declarar-se al mig de la festa sorpresa del seu pare. Petons i aplaudiments. Hem passat 3 capítols amb aquesta parella i tinc sensacions bastant contradictòries. M’agrada l’arc argumental que es vol explicar, en què uns follamics s’acaben enamorant tot i les reticències inicials. Cap problema amb això, ja que ens dóna un punt de vista un pèl diferent del que estàvem acostumats. Però (i ara venen els pals) la posada en acció no em convenç perquè crec que l’elecció d’en Marcel no és l’adequada per aquest paper. Un personatge com ell hauria de poder connectar fàcilment amb el públic, ho té tot de cara per caure bé i l’acció fa, que fins a cert punt, t’hi puguis sentir identificat (siguis noi o noia). Res més lluny, poques vegades hi he connectat, i no me’l crec ni quan s’enfada ni quan es reconcilia. Pel que fa a la Sara, fins ara l’he defensat, ja que proposava una actuació molt més espontània (comparada amb la d’en Marcel), però la introducció de la mare no ha estat un encert per ella. Com a espectadors la Llum Barrera ens proposa un personatge molt divertit, a les antípodes dels cànons de mare, però la Sara no és capaç de fer-li una rèplica a l’alçada. Crec que en aquest context poca gent podria, de fet. La història ha tingut un bon final i seria el moment de deixar-ho aquí.

Paula_victoria

Ha passat un any des de que la Paula (Laia Costa) i la Sofia (Nausicaa Bonnín) es van trobar per últim cop. Ara la Paula surt amb la Victòria (dubto que aquest nom estigui escollit a l’atzar) (Anna Moliner) i han quedat amb les famílies respectives per anunciar el seu pròxim enllaç. En un moment de molta complicitat entre les dues assajant un ball davant del Born, es veu el mòbil de la Paula rebent uns missatges de la Sofia proposant-li una birra. S’ha acabat el capítol. Respires. Obres l’Spotify i sóna Quelque part del grup Caracol. Portes temps esperant que torni la Paula. I què en penses? – Que has vist poca Paula. Sí, ja ha tingut algunes escenes interessants, com la de sota a la taula o la del cotxe amb el pare de la Victòria, però no hi estàs acostumat. Tornes a respirar. Et dius que ja coneixes a la Paula d’abans, intueixes com funciona la seva ment, però ara el repartiment és més coral i cal desenvolupar la Victoria. És cert, però ha estat inevitable, t’has passat el capítol pensant: – No… si ja ho fa bé, ja m’interessa… però no és la Sofia. S’ha vist poc metratge i la Paula n’està enamorada però la complicitat no és la mateixa, no és la passió/desesperació que li vam veure a la segona cita fent el cafè. En un post anterior ja reclamava que fos la Sofia la que fes el primer pas, i així ha estat. Com anirà? Ni idea, però sí sabem que la Paula haurà d’anar amb compte ja que de ben segur tornarà a vibrar amb la química que hi ha entre les dues.

Paula“Comme il y a quelqu’un quelque part

Qui pense encore un peu à moi

Comme il y a quelqu’un quelque part

Il faudrait mieux faire attention”

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Àlex Sànchez

Col·laborador ocasional i caòtic. Genero opinions i crítiques totalment subjectives. Utilitzo habitualment paraules malsonants. Em considero fan de Miyazaki i Hosoda. El cine i la tele són la meva quarta afició preferida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *