0

Cites – Capítols 22 i 23

Avui reprenem el comentari dels capítols de Cites, recordant el final d’en Dídac i en Sergi, l’inici i final de l’Àngels i en Dani i el cap del camí de la Gina i en Marc. Avui ens centrem en cites on ens mostren un element fals, siguin una confessió, una trucada o un viatge.  

La Gina ha quedat amb la Clara, l’enganya per anar a un bar on hi ha en Marc. La petita trampa és perquè és necessari que parlin. En Marc marxa a treballar a Tailàndia però la Gina no s’ho acaba de creure. Entre birres i tequiles recorden antigues bromes, moments d’infància, antigues novies (la Plastidecor? brutal), amb un Marc sempre jugant a l’atac i apretant a la Gina perquè reconegui el que sent per ell, però ella no afluixa. En una última jugada en Marc fa una escapada a la francesa i deixa la Gina sola al bar. Ella corre a buscar-lo però li diuen que ja ha marxat cap a Tailàndia. És aquí quan es veu desesperada per haver-lo perdut en què comença a acceptar el que sent. Però  el partit no s’ha acabat. En Marc no ha marxat i tot era una mentida per tal de fer-li obrir els ulls a la Gina. Petons i aplaudiments.

cites3

Com més hi reflexiono, més magistral veig la jugada d’en Marc. La gent del meu voltant em diu que els hi ha encantat tota la trama d’en Marc, però que hauria d’haver marxat i que la Gina l’anés a buscar. No hi estic d’acord. Per tenir aquest perfil FRIENDS ja tenim l’Àlex, en Dídac, en Marcel…etc… però en Marc és diferent i aquest final li quadra a la perfecció. Que els amics clavin la interpretació, gravar el riure de la Gina per utilitzar-lo a la reentrada, tenir reconstruït el pacte de sang que fa mitja hora no recordaves… nanu, als teus peus. Ja vaig dir que aquests dos es mereixien una cita i realment ha estat bastant memorable (deixant de banda el pla tècnic, que hi entraré més endavant). Al final la Gina, la de les idees boges del circ, ha obert els ulls perquè li han fet una jugada més mestra de les que ella fa.  

Sabíem que l’orientació sexual d’en Sergi dins el seu partit polític era un tema espinós i ha acabat explotant. La premsa furga en la relació que manté amb en Dídac i ell prioritza la seva carrera política per davant del cor i desmenteix públicament la seva homosexualitat. Després d’un consell ben donat recapacita i exposa el seu amor cap a en Dídac davant dels micròfons que hi ha apostats en el restaurant. Agafades de mà (aquí no hi ha petó) i aplaudiments. Una altra història que té un final feliç (una altra al sarró)

cites1

En el seu moment vaig dir que la primera cita entre en Dídac i en Sergi havia estat de les millors que ens havia donat aquesta segona temporada i el final ha estat molt bé, però no excel·lent. Aquí he de dir que l’Alain Hernández (Dídac) fa un paper bastant superior al seu company de repartiment, segurament perquè té més registres a mostrar. Només cal fer una repassada a les seves faccions mentre mira el discurs d’en Dídac al portàtil perquè hi estigueu d’acord. Tampoc és excel·lent perquè tenim menys Elena, quan a la primera cita era un contrapunt genial. Sé que ella ja té els seus minuts, però se l’ha trobat a faltar. Com a últim apunt, i des d’un punt de vista totalment subjectiu jo no l’hagués combinat amb la història de la Paula i Sofia, tot i que la temàtica homosexual lligava, ja que m’hi va fer perdre l’interès. Potser combinada amb la història d’en Marc i la Gina m’hauria quadrat més, però són qüestions estètiques.

L’Àngels (Carme Elias) és una senyora recentment divorciada que està sopant amb el Senyor X i s’avorreix sobiranament. S’escapa a fumar i coneix en Dani (Álvaro Cervantes) que “curiosament” és el company de pis de l’Àlex. Aquest li ofereix una coartada per escapar del sopar i li proposa acompanyar-lo a un sopar més especial. Dit i fet, vetllada “romàntica” amb delicatessen, cine i boxa al hall del cine de Gran Via 2. Al final, una MILF és una MILF, en Dani fa honor al seu “chascarrillo” i l’Àngels tindrà una nova història per explicar a les amigues de pilates.

cites2

Molt interessant l’elecció d’aquesta cita. La combinació d’una dona amb un noi molt més jove no és una situació que habitualment veiem per la petita pantalla i està molt ben resolta. A més, què collons, la Carme Elias està de molt bon veure. Deixant de banda que l’actuació i la química dels dos ha estat molt bona és en el pla tècnic on m’agradaria aturar-me i ressaltar uns quants moments. Quan veiem reflectit l’avorriment de l’Àngels en la seva primera cita deixant-nos només la música i observant la seva mirada perduda; la composició de la fotografia en el sopar al hall del cine (chapeau), l’abraçada després del combat de boxa i la il·luminació de l’escena post “ja-sabeu-el-què”. Aquest apartat tècnic també el comparteix la cita de la Gina amb en Marc però aquí es fa més evident. Si no heu estat prou atents, feu un revisionat del capítol i veureu com tinc raó. Per finalitzar, no crec que aquesta cita tingui continuïtat en aquesta temporada, però qui sap en una tercera?

I deixarem per al pròxim post el monogràfic de la Paula, la Sofia i la Victòria.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Àlex Sànchez

Col·laborador ocasional i caòtic. Genero opinions i crítiques totalment subjectives. Utilitzo habitualment paraules malsonants. Em considero fan de Miyazaki i Hosoda. El cine i la tele són la meva quarta afició preferida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *