2

Cites – season finale (part I)

Avui encarem el penúltim capítol de la temporada, amb la vista posada al final, però aturant-nos en l’última cita de l’Àngels i una altra “fantàstica” cita de l’Elena. Avui parlem de cites que ens porten a restaurants exclusius.

Abans de començar la crítica crec que ens hauríem d’aturar en la manera en què s’han emès els dos capítols. TV3 s’ha vist forçada a emetre’ls seguits enlloc de deixar-nos una setmana de marge com que va perdre un dilluns amb la celebració de Lliga del Barça. Entenc que era millor estrenar-ne dos de cop per evitar que s’estrenés la season finale un dilluns d’agost on de ben segur l’audiència seria més baixa. Aquesta decisió és qüestionable en una època en la qual molt del contingut es consumeix a demanda a través de plataformes digitals, però això seria entrar en un altre debat. El problema està en el fet que l’emissió seguida dels dos capítols m’ha generat una sensació de precipitació en el meu visionat. Estareu d’acord amb mi que un penúltim capítol t’ha de posar les dents llargues per esperar la resta de setmana a veure el desenllaç i això aquí ho hem perdut.  En especial és la trama de l’Elena la que ho ha patit, ja que entre la primera cita amb en Gerard i resoldre la seva trama només ha passat una hora quan abans estaves una setmana per anar fent bullir l’olla. És una sensació personal, però vaja… Un petit apunt abans d’anar per feina… realment calia posar l’avanç de la season finale al final d’aquest capítol?, si el capítol començava en 20 segons… queda estrany.

cites3

La Marta (a.k.a. Àngels) ha quedat amb en Jaume (a.k.a. Francesc) (Pep Munné) a un restaurant exclusiu per tenir una cita fictícia. Obro corxete (per no obrir més parèntesis (perquè trobo que tallen molt la narrativa (tot i que és una bona forma de trencar la quarta paret))). Tornem a la dinàmica de la primera temporada on era l’habitual ensenyar-nos a locals de Barcelona molt ben parits. Tanco corxete. Això realment no és una cita, sinó que és un retrobament de l’Àngels amb el seu exmarit però utilitzant rols inventats per tal d’expressar el que senten sobre la seva separació sense expressar tant dolor i rancúnia. Tot plegat deriva al llit d’una habitació de l’hotel, però el miratge de la cita s’esvaeix quan l’Àngels reconeix l’home del qual es va divorciar. Aquí no hi ha petons i aplaudiments, sinó comiats, llàgrimes i somriures d’alleujament.

És realment interessant el joc que es planteja en aquesta cita, en uns primers minuts en el qual et sents desconcertat perquè no acabes d’ubicar la situació. Llavors, ja et queda clar que els dos interpreten un paper i tornes a recol·locar les regles del joc. S’ha d’aplaudir la dualitat dels actors fent el rol inventat però mostrant certs moments de descontrol i de pèrdua de papers. És cert que hi hauria temes del capítol a tractar en aquest post, com la pèrdua de la parella quan el fill se’n va de casa, etc. però la veritat és que no m’interessa. És possible que la diferència d’edat amb els protagonistes o la distància amb els problemes exposats sigui el  que provoqui sentir-me una mica aliè al llarg capítol (deixant de banda l’efecte “precipitació” abans exposat). Així doncs, no entenc per què se segueix amb la trama de l’Àngels, la qual havia gaudit d’una bona cita amb en Dani, i es deixa oberta la història de l’Olga i en Guillermo.

cites1

L’Elena encara una nova i refrescant cita amb en Gerard (Àlex Maruny). Sí, senyores i senyors, en Gerard és el pagafantas del casino i les ONGs que s’intentava tirar la Sara. L’Elena, que està un xic escarmentada dels frikis que ha anat trobant, podem dir que cada cop s’hi sent més a gust. I ja quan et diuen que et porten a sopar al Tickets, doncs com que ets sents molt a gust. Però ai! que resulta que m’enfado perquè en Gerard em va fer molt de bullying de petita i no el puc perdonar. Però… estos son mis principios, y si no le gustan tengo otros. Em puc tornar a sentir molt a gust si em convides a una ampolla de vi molt cara. I ja ho rebentes tot si anem amb la furgo a un mirador de Barcelona, et poso calent, et treus tota la roba i passes a la part de darrere. Però el millor és quan tanco el cotxe, me’n vaig i et deixo amb el cul a l’aire. Al final hi ha hagut petons, teòricament ficticis… o no tant.

cites2

Mmm…ejem… Jo no sé vosaltres, però diria que amb una mica d’esforç podria recordar tots els meus companys de col·legi de quan tenia 10 anys. Elena, no has reconegut el tio que et va estar martiritzant durant temps? Aquests dos més que anar al Tickets haurien de gastar-se diners comprant DeMemory. Donem gràcies que això de l’Elena es va encarant. És cert que la cita no ha estat precisament un camí de roses, però es pot intuir certa evolució, sobretot si ho comparem amb les cites frikis que havia tingut anteriorment. La jugada de la furgoneta és brutal i podria estar al nivell d’en Marc amb la Gina. Independentment de que ja sabem quin és el resultat final de tota la trama, el moment de calentura de l’Elena tot i trobar-lo ràpid me’l vaig creure (sóc un naïf). El dubte de si és fictici o no, és el que definirà la següent cita. Gerard, en la teva defensa, et diré que jo també m’ho hagués cregut i hagués sortit en pilotes de la furgo. I tens sort que la cita era a Barcelona i no a Olot, perquè ja estaries mort per hipotèrmia.

I deixem per una altra entrada la season finale protagonitzada pel trio SofiaPaulaVictòria i per l’Elena i en Gerard.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Àlex Sànchez

Col·laborador ocasional i caòtic. Genero opinions i crítiques totalment subjectives. Utilitzo habitualment paraules malsonants. Em considero fan de Miyazaki i Hosoda. El cine i la tele són la meva quarta afició preferida.

2 Comments

  1. A mi m’agradaria, posats a demanar, que posessis els noms de cada actor quan presentes un personatge al post, aquí hi has fet amb dos actors i m’he quedat amb ganes de saber els altres!

  2. Vols dir posar els noms de tots actors que surten al post? En un principi només ho faig quan és el primer cop que surt, o té rellevància. A les següents dono per fet que ja no cal… però potser sí que seria bo recordar-ho si fa temps que no surt. M’ho apunto!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *