1

Cites – Season finale (part II)

Avui finalment posem punt  final a la temporada resolent la trama de l’Elena i tancant el cercle de la VicoPaulaSofia. Avui parlem de pastissos, núvies ninja i finals amb discòrdia.

Avui canvio d’estructura i passo de fer el breu resum del capítol. Assumeixo que com que jo sóc una tortuga caòtica escrivint i vosaltres teniu tv3alacarta ja l’heu vist. Si no, que feu aquí?

cites1

Comencem per l’Elena. Es lia amb en Gerard a sobre el pastís de les núvies. FINAL. Passem a la Paula… És broma. Podem aplaudir ja que finalment l’Elena té una “cita” que li va bé. Ja vaig comentar que els petons i la calentura del capítol anterior no em semblaven totalment ficticis i sembla que finalment alguna cosa hi havia (però… Àlex, això no val perquè l’opinió del penúltim la vas escriure després d’haver vist el final…TSHHT, calla!). Deixant de banda el divertit paripé entre els dos buscant els anells i el final tant “ensucrat”,  no puc més que rendir-me als peus de la Paula Malia, l’actriu que fa d’Elena. Per mi ha estat el millor descobriment d’aquesta temporada. Ens ha regalat tot tipus d’actuacions, histriòniques, divertides, dramàtiques, d’acció… bastant maltractada pels guionistes, però que ha acabat gaudint d’un bon final. Un caramelet de personatge per un bon actor. Recordeu que forma part de The Mamzelles, així que si teniu mono sempre us podeu posar algun disc seu.   

És curiosa de la discòrdia que ha creat el final de la trama VicoPaulaSofia. M’he trobat enfrascat en unes quantes converses/discussions sobre el final i he observat que ha creat força controvèrsia. Tant reps l’input de “estic molt indignada, hauria d’haver acabat amb la Sofia!” com el que diu “ja es veia a venir que acabaria amb la Victòria, és el que més li convenia”, o el més punky que et diu “acabar amb la Victòria era la solució senzilla”. Normalment aquest estil de discussió es dóna més amb sèries com Game of Thrones, Breaking Bad, però no m’hi havia trobat mai amb una sèrie catalana. Superada aquesta etapa de  INDIGNACIÓ.SÍ/INDIGNACIÓ.NO, apareix una altra font de discussió. Què passa a l’escena del pis que no veiem perquè la Paula torni al casament? Es lien la Paula i la Sofia quan la va a buscar al pis? Tot plegat està bastant polaritzat. Si voleu saber la meva opinió jo em decanto pel que he anomenat l’opció NAÏF.

cites3

En aquesta opció pressuposo que la Sofia deixa de ser egoista i per tant, no és sincera durant la trobada amb la Paula. La veiem tot el capítol sospirant per la Paula fins i tot l’estona de muntar mobles (no penso ni entrar a discutir l’abundància de tòpics de lesbianes que veiem al llarg de les escenes) i just quan té la Paula al davant (que s’ha escapat qual ninja del casament) que directament se li declara dient que va haver de marxar milers de kilòmetres per oblidar-la, la Sofia li diu que li respon que només va ser una nit. – Però hi ha gent que s’enamora amb una nit hòstia!, li respon la Paula. Aquí no em crec la resposta de la Sofia. No em crec que tinguis davant una persona que portes sospirant durant molt de temps, que segurament és la raó per la qual deixes la parella, que se’t declara i no tires pel dret. No m’ho crec. A més tenim la trucada de la Vico, que s’ha de reconèixer que és una mestra jugant les seves cartes. Sap perfectament que forçant la Paula no en traurà res i cada cop que es troba amb la disjuntiva aprofita la dolçor i la comprensió per fer-la tornar amb ella. És brillant. Si ajuntem que la Sofia no és sincera amb la Paula i que la Vico li ofereix una comprensió total i un amor cec (fins i tot que crec que excessiu) és normal que la Paula opti per tornar i casar-se. Torna convençuda al 100%? Jo diria que no, suposo que si hagués estat totalment convençuda no hagués agafat el cotxe per anar a veure la Sofia. Què creus que passa en l’escena que no veiem entre elles? Jo crec que és la Sofia la que li diu que la Vico l’estima de veritat i que no pot tirar-ho tot per la borda pel record d’una nit. La Sofia deixa de ser egoista però també perd la sinceritat. Per això dic que la meva opció és la NAÏF, ja que l’altra és la que carden el polvo i després se’n va a casar. Potser és així, però deixeu-me que com a mínim em quedi una escletxa de visió romàntica.

Abans de tancar les portes d’aquesta temporada, m’agradaria destacar l’esforç dels guionistes per crear un entramat de personatges que estan relacionats i això enriqueix la sèrie. I recuperar alguns personatges antics també m’ha semblat un encert, encara que sigui en David (rfhfhsgggg…). I per acabar dir que sóc des de ja fan total de la cançó A.I.L.O.D.I.U de Mazoni i la coreo del casament. De fet, vaig intentar reproduir-la davant del Born però la meva compitrueno es va rajar. Seguirem insistint.

Moltes gràcies a tots per seguir-nos i llegir aquests posts. Ara toca una mica de desconnexió i vacances però a finals d’agost espero tenir preparat un post especial de valoració general de temporada i alguna altra sorpresa que tinc pensada.  

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Àlex Sànchez

Col·laborador ocasional i caòtic. Genero opinions i crítiques totalment subjectives. Utilitzo habitualment paraules malsonants. Em considero fan de Miyazaki i Hosoda. El cine i la tele són la meva quarta afició preferida.

One Comment

  1. Una visió molt romàntica… Jo em quedo amb la realista. Cremen la tensió sexual acumulada, i cap al casament que es lo més pràctic… I si d’un cas ja ens truquem i quedem quan la dona treballi.
    Bones vacances i felicitats pel blog!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *