0

Daredevil

daredevil3L’any 2003 Mark Steven Johnhon, Ben Affleck, Jennifer Garner i Colin Farrell es van reunir per perpetrar un dels pitjors insults al món dels còmics que ha fet mai el cinema: Daredevil. És per això que al saber la notícia que Netflix tenia els drets per fer una adaptació del vigilant cec de Marvel vam tenir dues reaccions, per una banda la por al cos per veure com seria el resultat i la seguretat que pitjor que la versió de Johnson no podria ser. Vista sencera ni totes les esperances o reticències que poguéssim tenir abans de l’estrena ens podia haver preparat pel que ens ha deixat la sèrie. Daredevil és una de les grans sorpreses de l’any, Netflix ha creat una sèrie que a la seva primera temporada ja s’ha convertit en sèrie de culte i el títol de segona sèrie més descarregada (la primera encara és Game of Thrones).

Com ja heu llegit algunes vegades al blog sóc molt fan de les altres adaptacions a televisió, The Flash, Arrow, Agents of SHIELD o Agent Carter són sèries que m’enganxen i consumeixo de forma regular i obsessiva però Daredevil és una cosa completament diferent. A diferència de les sèries anomenades abans Daredevil es pot definir com un producte adult, una sèrie fosca, dura i tractada com un producte destinat a un públic molt diferent de les anteriors.

Durant 13 capítols Netflix ens ha mostrat com Matt Murdock (Charlie Cox) passa de vigilant emmascarat que evita atacs i robatoris a Daredevil, el defensor de la ciutat, però a més ens ha presentat un seguit de personatges que han evolucionat i ens han enamorat en poc temps. Elden Henson, un magnífic Vincent d’Onofrio o Toby Leonard Moore fan uns treballs excepcionals amb els seus personatges, el Kingpin de d’Onofrio és tant magnètic com aterridor.

daredevil2

Com ja he comentat abans el tractament que Drew Goddard ha donat a la sèrie és un dels seus punts més forts. El disseny del vestit de Daredevil, l’ambientació de les escenes i la violència que acompanya l’heroi diferencia Daredevil del que podíem esperar o estàvem acostumats a veure d’una adaptació Marvel a la petita pantalla. Fins i tot la careta d’entrada té un punt diferent, una careta que si no fos per l’existència de Hannibal seria molt més espectacular. Els que seguiu lesdues ja sabeu de què parlo.

Si no esteu convençut de donar-li una oportunitat només us demano una cosa, mireu els dos primers capítols. Si després de l’escena del passadís del segon capítol no us heu tornat fans de la sèrie ja podeu deixar-la. Els que us heu tornat adictes com jo estem d’enhorabona, ja s’ha confirmat una segona temporada.

 

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *