0

De Banshee al món

banshee_posterAlgunes sèries neixen amb un rebombori mediàtic sota el braç. Les expectatives que generen molt abans de la seva estrena posen una pressió que molt sovint acaba en decepció per part de tots aquells que l’esperaven amb ganes. En canvi n’hi ha d’altres que neixen d’una manera molt més discreta, sense fer gaire soroll amb unes audiències discretes però molt fidel que, a poc a poc, es van fent un lloc entre les grans i, amb sort, s’acaben convertint en sèries de cultes o imprescindibles. Banshee és un exemple d’aquesta segona classe de sèries. El que va començar com una sèrie senzilla i minoritària s’ha convertit en una de les millors sèries que es poden veure avui en dia.

Banshee neix l’any 2013 amb una temporada de 10 capítols, un argument senzill i un estil propi. El que va començar com la sèrie d’un misteriós personatge que adoptava la identitat del sheriff del petit poble de Banshee després de passar 15 anys a presó mentre busca la seva ex parella s’ha convertit en unes trames de corrupció, gàngsters i venjança que ja voldrien moltes pelis o sèries d’acció. El que en un principi era sexe i violència amb l’argument just per ser coherent s’ha convertit en un bon argument acompanyat del suficient sexe i violència per mantenir l’estil. El que eren personatges senzills acompanyats de secundaris planers s’han convertit en personatges rics amb passats profunds i caràcters marcats.

Banshee s’ha fet gran. La trama del passat dels dos protagonistes ja va quedar sentenciada durant la segona temporada, ara era moment de fer un gir, un canvi i aquesta temporada s’ha encarregat de fer-ho. Banshee s’ha obert al món.  En aquesta temporada l’univers s’ha expandit deixant entrar personatges aliens al poble i que serviran per donar un gir encara més radical a la següent temporada. Pel que hem vist a la season finale Banshee s’ha quedat petit, és hora de sortir del petit poble i anar més enllà.

banshee1

La sèrie també s’ha atrevit a fer allò que moltes no s’atreveixen: fer neteja de protagonistes. És evident que no eliminaran els pesos pesant de la sèrie, Ivana Milicevic, Antony Starr i Ulrich Thomsen són intocables però la resta no ho podem assegurar. Durant la tercera temporada hem perdut personatges que estaven creixent, que s’estaven fent un lloc entre nosaltres i, que de cop i volta, s’han esfumat. Aquest atreviment ens fa estar amb més tensió de la que ja genera a mateixa sèrie, no agafeu molta estima a cap personatge, al següent capítol pot ser brutalment assassinat.

El nivell de Banshee també s’ha vist reforçat aquesta temporada amb la intensitat dramàtica d’alguns capítols. Si en temporades anteriors la intensitat se centrava amb les escenes d’acció i sexe, en aquesta s’ha centrat en els moments dramàtics. La tensió que es respirava a cada capítol et mantenia en tensió durant els 40 minuts del capítol i et feia deixar anar tot l’al·lè que aguantaves un cop apareixien els crèdits finals. Aquesta temporada hem tingut una escena entre Antony Starr, Trieste Kelly Dunn i Geno Segers que és del millor que veurem aquest any.

banshee1

En definitiva, Banshee s’ha convertit en una de les imprescindibles i s’ha guanyat el rebombori mediàtic que li correspon però, a diferència d’aquelles que el generen abans de néixer, Banshee se l’ha guanyat amb esforç i treball. Els que estem enganxats a la sèrie esperarem amb ànsia l’estrena de la quarta temporada però no ens tornarem bojos, sabem d’on venim i sabem què tenim entre mans.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *