0

Death Note by Àlex

Tinc la necessitat d’expressar-me sobre la versió de Death Note de Netflix tot i que ja n’hem fet una ressenya. És una obra que la sento molt meva i aquesta versió ha estat un míssil a la meva línia de flotació. Com us podeu imaginar, no tinc cap paraula maca cap a la pel·lícula i només em surten serps i gripaus.

La pel·lícula és una ABERRACIÓ. No funciona ni com a pel·lícula independent i encara menys com a versió de l’obra original. De fet, he llegit algunes crítiques que la intenten salvar justificant que és una versió de l’obra original i que hi ha certes llicències que s’han d’assumir per fer-la més assequible. D’acord, no hi ha cap problema a fer versions d’obres ja existents, (hello Peter Jackson, hello Bryan Fuller) però la base hauria de ser fer canvis però respectant allò que és la seva essència. I senyors i senyores, segons el meu punt de vista, aquí no han aconseguit identificar-la. Quin és aquest nucli dur de l’obra d’Ohba i Obata? No és pas l’aparició del Death Note en el món dels humans. Aquest per mi seria el leit motiv. No, el nucli central és la relació que s’estableix entre en Light i L. La lluita intel·lectual entre els dos brillants protagonistes per tal de prevaldre un per sobre de l’altre. Dues identitats amb idees de la justícia completament contraposades que estan contínuament posant-se a prova i no dubtant a creuar certs límits per tal d’eliminar-se. Aquesta és l’essència. És en Light i és L. On és això en la peli de Netflix? Enlloc. Gairebé inexistent deixant de banda una trobada en un bar o una persecució per la ciutat. Ambdues escenes demostren que no han entès l’obra original, no han captat l’essència dels personatges.

On està el Light desapassionat que abandona totalment la seva humanitat i que no dubta a servir-se de qualsevol per aconseguir el nom de L i matar-lo? On està aquell Light que permet que la Misa (nom original) renunciï a tres quarts de la seva esperança de vida només perquè li sigui útil? No, aquí tenim un Light adolescent estúpid que no dubta a compartir el seu poder amb la Mia (nom retocat perquè es veu que Misa és massa oriental). On està aquell Light que dubta si utilitzar el Death Note però quan ho fa decideix que serà el Déu d’un nou món? Un Light molt pitjor que qualsevol dels Shinigami. No, aquí tenim un Light que s’espanta i crida com una meuca amb l’aparició d’en Ryuk. Un Ryuk per cert, convertit en figura maligne quan sempre havia estat la figura còmica. No són els déus de la mort de qui s’havia de témer, sinó de la maldat que es troba en el cor dels humans quan tenen poder.

On està aquell L que tot i sospitar del fet que en Light és en Kira, reconeix que és l’únic amic que ha tingut mai? No, aquí tenim un L que no té cap tipus de lligam amb ningú. On està aquell L que evita sempre donar la cara i que no confia amb ningú? No, aquí tenim un L assegut en un sofà al mig de federals o el que sigui que pretenen ser. El millor personatge de tota la sèrie difuminat en un venjador que corre pels carrers pistola en mà. La ment més brillant del món reduïda a això. Deplorable.

I si no esteu d’acord amb mi que la relació entre en Light i L és la base de tot, penseu en quin moment l’obra original deixa de tenir interès pel 90% del públic. Oi que sí? Potser els senyors de Netflix haurien d’haver revisat el guió respecte a l’original i no deixar tanta màniga ampla al director. O al guionista. O al creador d’efectes especials. O al director de càsting. I així sense parar. Diuen que som un país en el qual tots som polítics, tertulians, entrenadors de futbol, periodistes, etc… però et dic jo que si fos per mi seria millor guionista que el que ha firmat aquesta ABERRACIÓ. No sabré escriure però tinc molt clar què és el que s’havia d’oferir. I ells no.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Àlex Sànchez

Col·laborador ocasional i caòtic. Genero opinions i crítiques totalment subjectives. Utilitzo habitualment paraules malsonants. Em considero fan de Miyazaki i Hosoda. El cine i la tele són la meva quarta afició preferida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *