0

Death Note – Netflix

Quan semblava que Dragon Ball Evolution era la pitjor adaptació d’un manga que podia existir, arriba Netflix amb la seva adaptació de Death Note i ens demostra que estàvem equivocats. Bé, l’adaptació que ha fet Adam Wingard potser no arriba al nivell d’aberració que va fer James Wong l’any 2009, però s’hi acosta bastant.

 

Death Note és una sèrie manga creada l’any 2003 per Tsugumi Oba i il·lustrada per Takeshi Obata i que l’any 2006 es va convertir en anime sota la mà de Tetsuro Araki. La història segueix el personatge d’en Light Yagami, un brillant estudiant japonès, que troba el Death Note del Shinigami Ryuk. El quadern té el poder de matar a qualsevol persona el nom de la qual sigui anotat a les seves pàgines. Utilitzant el Death Note en Light es converteix en Kira, una figura divina que mata als delinqüents. Però no tothom està d’acord amb la visió del món d’en Kira, el FBI i el detectiu L comencen una investigació per descobrir qui està darrere de les misterioses morts.

Aquest és l’argument original, un argument que la versió d’imatge real que ha fet Netflix agafa com a punt de partida però perverteix amb la seva visió dels personatges, les seves motivacions i les seves reaccions. En resum, amb tot.

Siguis o no aficionat al manga o l’anime, el Death Note original és una sèrie que atrapa per la història i pel carisma dels dos protagonistes. A l’anime les dues forces oposades d’en Kira i atrauen pel seu carisma i la seva personalitat. Els seus enfrontaments i diàlegs són moments d’una intensitat brutal però tot això queda desdibuixat a l’adaptació de Netflix. Els dos es converteixen en un esbós del que són els personatges originals. Aquí les motivacions d’en Kira (Nat Wolff) són difuses i, en cap moment, el veus capaç de pensar les maquinacions que requereix el personatge. El mateix passa amb (Lakeith Stanfield), el que és un personatge complex però atraient en el manga es converteix en un trist reflex a l’adaptació de Netflix. Copiar les postures i els tics del personatge original està bé però si no li dónes la personalitat i la força que també té et quedes amb això, una trista còpia. El problema no només cau en els personatges, els dos actors escollits per interpretar-los tampoc estan a l’altura de les circumstàncies. Però on la pel·lícula trenca tots els motlles és amb el personatge de la Mia (Margaret Qualley). En cap moment he sigut capaç d’entendre el personatge, les seves motivacions o, fins i tot, el seu objectiu. El veig com una trista excusa per fer avançar la trama i donar-li un dramatisme i un toc adolescent que no s’aguanta per enlloc.

Un punt a part mereix el que s’ha fet amb en Ryuk. Igual que amb els seus companys humans, el personatge del shinigami no fa honor al personatge original del manga. Aquí en Ryuk es converteix en un simple espectador excepte quan s’arriba al desastrós final. No sé què és pitjor, el Ryuk intranscendent o el paper que li fan fer en el desenllaç de la pel·lícula. Deixant de banda el personatge em costa entendre la decisió que es pren a l’hora d’interpretar-lo. En Ryuk de Netflix és la fusió de dos actors, per una banda tenim en Jason Liles que interpreta físicament el personatge amb una disfressa i, per l’altra, en William Dafoe interpretant les expressions facials que s’afegeixen en CGI i la veu. Una doble interpretació que ni entenc ni comparteixo, si contractes en Dafoe per fer les expressions facials perquè mantens el personatge en penombra el 99% del temps que surt en pantalla? Si és per donar-li un punt més tenebros ja us dic ara que no us ha funcionat. Una més del llistat de males decisions que formen part d’aquesta pel·lícula.

No és només que Death Note de Netflix sigui una mala adaptació del material original (que ho és), el pitjor és que com a pel·lícula tampoc funciona. Una adaptació pot seguir un camí diferent del material original però seguir sent una bona pel·lícula, amb Death Note això no passa. Ni com a material original la pel·lícula té sentit.

Netflix ha volgut convertir un referent del manga en una història adolescent sense personalitat i que en molts moments ens recorda més a la saga Destino Final però sense l’originalitat o la gràcia que tenia la pel·lícula de James Wong, director que sense tenir res a veure surt citat dues vegades en aquest post.

En resum, no perdeu el temps amb aquesta versió d’imatge real que trobareu a Netflix, si voleu conèixer què és realment Death Note aneu a una llibreria i busqueu manga o volteu pel catàleg de Netflix i busqueu l’anime. Qualsevol de les dues opcions us ensenyarà perquè Death Note és un fenomen mundial, si això ho intenteu trobar a l’adaptació d’Adam Wingard no ho entendreu.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *