0

Defiance – temporada 2

defiance1Ja vaig comentar en un post anterior que Defiance era la nova aposta per crear un nou univers de ciència-ficció que omplís del buit de Farscape, Stargate, Battlestar, etc. L’aposta era interessant i prou atractiva per aconseguir un bon grup de seguidors però com acostuma a passar la bombolla creada al voltant de la sèrie es va desinflar en els darrers capítols de la primera temporada. No va ser un mal final ni serveix per deixar la sèrie per terra però sí que està un nivell per sota del que podíem esperar d’ella. Portem dos capítols de la segona temporada i la sensació és la mateixa però amb un ritme més accelerat; després d’un genial primer episodi ens trobem amb un segon que fa baixar bastant les expectatives.

La república terrestre ha entrat a Defiance i ha imposat el seu règim dictatorial a la població. Tots els que van formar part de la resistència estan tancats en camps de concentració on lluiten per menjar i sobreviure. L’alcalde s’ha fet càrrec del negoci de la seva germana desapareguda i el jove Alak s’intenta fer càrrec dels negocis del seu pare sota la supervisió de la seva mare. Mentrestant al que era la ciutat de Los Angeles el sheriff Joshua Nolan aconsegueix trobar la seva filla desapareguda, però la Irisa està canviada des de l’última vegada i un costat fosc l’acompanya. Junts decideixen tornar a la ciutat que va canviar les seves vides.

Com a inici de temporada no està malament, sortim de la ciutat de Defiance per ensenyar breument que la guerra va assolar tot el món (o com a mínim Estats Units que és la part important), veiem la crueltat del camp de concentració de Defiance i tot d’indicis que ens fan pensar en una temporada més fosca i adulta però veiem que tot queda en res amb el segon capítol. El sheriff aconsegueix tornar a la ciutat com si res, les trames romàntiques ocupen més minuts que les altres, l’argument deixa de banda qualsevol continuïtat per centrar-se en un cas puntual, i un etcètera de coses que fan pensar que no hem evolucionat des de la temporada anterior.

defiance2

Com ja vaig dir amb la primera temporada segueixo pensant que Defiance és una sèrie amb potencial i capaç de crear un univers i uns personatges prou interessant però que s’està portant d’una manera molt erràtica que no li fa cap bé. També cal dir que té com a inconvenient que per molt que Grant Bowler s’esforci a fer interessant el seu personatge no té la força ni el carisma d’un Malcom Reynolds o d’un John Crichton.

Esperem a veure com segueix aquesta segona temporada.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *