0

Doctor Who

De cara a la temporada que ve els fans de Doctor Who viurem dues regeneracions a la sèrie, per una banda Peter Capaldi deixarà de ser el rostre del Doctor per cedir el relleu a un actor o actriu encara desconegut i, per l’altra, Stephen Moffat deixarà de ser el showrunner per cedir el comandament a Chris Chibnall. Dels dos canvis em sap greu el primer i crec que el segon era molt necessari.

Peter Capaldi ha sigut un bon Doctor però no un Doctor magnífic. El problema no és ell, l’actor ens ha deixat moment brillants al llarg de tres temporades i alguns dels seus capítols formen part segura dels TOP 10 de qualsevol seguidor de la sèrie però les tres últimes temporades han sigut molt irregulars i això ha afectat el creixement del personatge. Stephen Moffat és un geni, però set anys al capdavant d’una sèrie són molts anys i la frescor i originalitat que transmetien les seves primeres temporades han donat pas a la monotonia i falta de consistència a les tres últimes.

Com he comentat aquesta desena temporada ha sigut massa irregular pel meu gust. L’arrencada va ser prou bona (The pilot) però va anar acompanyada d’uns capítols independents que eren entretinguts però ens distreien de la trama central de la temporada (Smile, Thin Ice, Knock knock i Oxygen). De fet no és fins al capítol sis que veiem un inici de trama central amb l’aparició dels monjos. Els tres capítols que formen aquesta trama són molt bons però es fan curts (Extremis, The Pyramid at the end of the world, The lie of the Land). Només acabem de conèixer els personatges que ja els deixem enrere, una llàstima. La temporada segueix amb dos capítols independents (Empress of Mars, The eaters of light) per arribar al tram final, allà on tot hauria de prendre sentit però tot queda molt desaprofitat. World enough and time és el millor capítol de la temporada i un dels millors de la sèrie però The Doctor Falls no ho remata prou bé. No pots tenir Peter Capaldi, Michelle Gomez i John Simm en un mateix capítol i que no sigui un capítol èpic.

Un dels principals problemes d’aquesta temporada és la tria de l’acompanyant. Pearl Mackie s’esforça però no acaba d’encaixar amb la sèrie. Hem fet un salt massa gran respecte les altres acompanyants. Personalment no entenc la relació entre el Doctor i ella. No veig una motivació per acompanyar al Doctor ni un motiu per deixar-se acompanyar. També em falla molt la química entre ells dos, amb l’excepció de World enough and time i The lie of the Land, la relació entre ells dos és molt freda, massa freda pel meu gust.

El final de temporada ens deixa amb una gran incògnita que tocarà resoldre a l’especial de Nadal. El toc Moffat es manté fins al final i no deixa indiferent.

Només queda dir adéu i donar les gràcies a Stephen Moffat per tot el que ha fet per la sèrie i a Peter Capaldi per ser un gran Doctor al llarg d’aquestes tres temporades.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *