0

Doctor Who – 8ena temporada

doctor_8_2D’Eccleston vam passar a Tennant, de Tennant a Smith i aquesta temporada Smith ha donat pas a Capaldi. Cada canvi de Doctor implica un canvi important, no només és una qüestió física, canvia la personalitat, el caràcter i tot el que l’envolta se’n veu afectat. Aquesta temporada era un punt d’inflexió, Smith deixava de ser la cara visible del Doctor per donar pas a Peter Capaldi, un canvi que s’allunyava del que ens tenien acostumats des del reinici de la sèrie l’any 2005. Capaldi és més gran que els Doctors actuals (que no dels clàssics) i això ja insinuava canvis profunds, un dels que més veiem a venir és el canvi de relació amb l’acompanyant de torn.

Aquesta entrada està centrada en la temporada, la meva opinió sobre Peter Capaldi com a Doctor ja la vaig comentar a principi de temporada i la podeu llegir en aquest enllaç, només reafirmar-me en la meva posició, Peter Capaldi és un magnífic Doctor. Per mala sort la temporada no l’ha acabat d’acompanyar.

Bé, en realitat no és la temporada la que no ha estat a l’altura, és el final de temporada. Si deixem de banda el capítol final no hem tingut cap capítol dolent, algun més fluix que altres però si posem nota cap d’ell baixa del set. Potser en algun capítol l’argument no ha estat a l’altura però ho ha compensat amb detalls del caràcter del Doctor i del seu comportament. Però el millor d’aquesta temporada és Listen, un capítol que directament ha saltat al meu top 3 de capítols de Doctor Who (Blink i Doomsday segueixen en els dos primers llocs).

Steven Moffat és un fan dels trencaclosques. Si revisem els capítols veurem que en tots ells ha anat deixant pistes, petites indicacions de com aniria la temporada, del camí fins on es vol arribar. Petites picades d’ullet que, com ja va passar amb Sherlock, agafaven sentit en el desenllaç de la temporada. El principal problema és que un cop hem unit les peces el resultat ha estat força decepcionant. Portem tota una temporada mostrant un Doctor més dur del normal, més independent, més pràctic i menys emocional que els anteriors. Tot indicava un enfrontament final èpic (i més encara al descobrir qui era l’adversari d’aquesta temporada), un sacrifici definitiu però ens hem trobat un Doctor desaparegut i relegat a un trist segon pla. Aquesta temporada Moffat tampoc sap gestionar l’emotivitat. Si bé a Dark Water va mostrar de forma magistral un dels moments més intensos entre Clara Oswald i el Doctor, a Death in Heaven és incapaç de fer saltar una llàgrima amb situacions més emotives. Si de la mà de Russel T. Davies, David Tennant i Billie Piper ens van fer saltar les llàgrimes a Doomsday, hem pogut veure que Steven Moffat no sap traslladar a pantalla un sentiment semblant.

Al mateix temps m’he quedat força sorprès amb un dels canvis més radicals que hem patit aquesta temporada. Fins ara teníem clar que els Cybermen capturaven criatures vives, els implantaven parts mecàniques, els eliminaven les emocions i els convertien en uns despietats assassins cibernètics. Aquest era el funcionament i una de les coses que més por feien d’aquestes criatures però sense cap mena d’explicacions Moffat revoluciona la creació dels Cybermen i canvia tot el que sabíem fins ara. Un canvi que personalment no m’ha fet gens de gràcia.

doctor8_1

L’altre punt polèmic d’aquesta temporada l’he trobat amb l’acompanyant del Doctor. El canvi de generació del Doctor provoca també un canvi de relació entre Doctor i acompanyant. Si fins ara hem jugat amb el flirteig entre ells ara la cosa canvia, la Clara se sent atreta per l’emoció de viatjar amb el Doctor però gens pel Doctor en si i això que a vegades no tinguem clar si el seu viatge junts tindrà futur. Al mateix temps veiem una confiança entre els dos que queda molt marcada a Dark Water, un capítol on per primera vegada que jo recordi l’acompanyant traeix el Doctor. Una de les millors situacions de tota la temporada però que personalment marca un punt sense retorn.

Com podeu veure la temporada ha anat de més a menys, sobretot pel desencant que ha provocat el desenllaç. Com he dit al principi, un gran Doctor per una gran temporada amb un fluix final. Peter Capaldi clava el paper i, personalment, n’espero grans coses però ara és Steven Moffat qui s’ha de posar al nivell que esperem tots els fans del Doctor Who.

Com passa cada any ara ens queda esperar a l’especial de Nadal, un especial que ja sabem tindrà Nick Frost en el paper de Pare Noel.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *