0

Doctor Who – temporada 11

Doctor WhoEls fans de Doctor Who tenim dues cares molt diferenciables i, al mateix temps, molt contradictòries. Per una banda som molt fàcils d’acontentar però també molt exigents amb la nostra sèrie. A què em refereixo amb això? Quan dic que som fàcils d’acontentar vull dir que ens emocionem molt fort amb qualsevol referència, novetat o sorpresa que ens regalin els capítols i quan dic exigents, és perquè sempre volem que la sèrie tingui un nivell excel·lent.

Aquesta nova temporada tenia molts motius d’interès pels fans, no només ens trobàvem davant un canvi de Doctor, també era el moment en què Chris Chibnall agafava les regnes de la sèrie després del pas de Steven Moffat. El creador de Broadchurch entrava a l’univers Doctor Who i tots estàvem molt pendents de com evolucionaria la sèrie. Chibnall no ha convertit Doctor Who en Broadchurch i el cert és que la primera temporada com a showrunner ens ha recordat més als seus capítols de Torchwood que als del drama policial protagonitzat per David Tennant. Ens hem trobat davant d’una temporada de trames independents sense un fil conductor i això li ha restat pes a la temporada.

La temporada 11 de Doctor Who ens deixa amb el regust d’una temporada d’impàs, una temporada perduda que ens ha servit per presentar el personatge i els seus acompanyants, conèixer el nou caràcter del Doctor però poca cosa més. És cert que hem conegut algunes races alienígenes interessants com els Stenza o el genial Pting – que espero tornar a veure en algun moment – però hem de ser sincers i s’han trobat a faltar els Dalek o els Cybermen. Són personatges interessants però que no omplen com fan els mítics enemics del Doctor.

El mateix m’ha passat amb els capítols, hem tingut moments interessants, moments avorrits, moments divertits i moments dramàtics però no hem viscut cap capítol brillant amb l’excepció dels dos primers però un cop passada l’emoció de descobrir un nou Doctor veig que tampoc n’hi havia per tant. Cap Blink, cap Vincent and the Doctor, cap Doomsday o cap Heaven Sent i cada temporada de Doctor Who hauria de tenir un capítol que deixi marca. Plantejar tota una temporada sense un fil conductor crec que és un error que ha passat factura a la primera temporada amb Chibnall al capdavant, un error que espero que s’arregli a la següent temporada.

Respecte el canvi de Doctor ja en vaig donar la meva opinió en una entrada que vaig fer a mitjan temporada i ha canviat poc. Whittaker m’agrada com a Doctor però començo a veure-li decisions que no m’acaben de fer el pes. Veure el Doctor amb una bomba a la mà no m’ha acabat de fer el pes, no és el caràcter ni la resposta a una situació que espero d’aquest personatge. El que tinc menys clar són els tres acompanyants, ni els tres junts arriben a la sola de la sabata a alguns acompanyants anteriors i la seva falta de caràcter o complicitat amb el Doctor resta punts a la sèrie.

Acabada l’onzena temporada i mentre esperem l’especial de Nadal la sensació que em queda és agredolça. Potser la idea de l’arribada de noves idees van fer tenir unes expectatives molt altes respecte a aquesta temporada però crec que el nivell general tampoc ha estat a l’alçada. Jodie Whittaker és una gran Doctor i Chibnall un gran showrunner, només falta que li trobin el to a la sèrie per oferir-nos unes magnífiques històries de l’últim senyor del temps.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *