0

Doomsday – Neil Marshall

Me l’havien recomanat un parell de vegades però fins aquest cap de setmana no he tingut l’oportunitat de veure Doomsday (Neil Marshall, 2008) i puc dir que m’ha encantat. No és una pel·lícula que passarà a la història del cinema ni té un argument profund o original però si que compleix el seu objectiu: entretenir.

Un virus mortal provoca milions de morts a Anglaterra i les autoritats decideixen aixecar un mur de contenció que aïllar la malaltia. Aquest mur provoca la separació d’Anglaterra en dos territoris amb la zona d’Escòcia considerada com zona prohibida i abandonada. Quan el virus aconsegueix saltar la barrera i escampar-se per Londres les autoritats organitzen un grup per accedir a la zona prohibida a la recerca de supervivents que puguin ajudar a crear una cura.

Neil Marshall (Dog soldiers, The Descent) es converteix en un hereu dels mites del cinema d’acció dels 80 (alguns diuen que és l’hereu natural de John Carpenter). Mirant Doomsday no deixes de veure referències a alguns d’aquest films. La protagonista de la pel·lícula no deixa de ser una versió femenina del mític Snake Plissken (Kurt Russell) de Carpenter. Solitària, dura i amb problemes per seguir l’autoritat Eden Sinclair (Rhona Mitra) s’assembla amb personalitat a Plissken, i no content amb imitar aquests trets característics mentre que Snake va amb un pegat a l’ull la protagonista de Marshall porta un ull biònic que substitueix el que va perdre de petita. Tot un homenatge a John Carpenter.
Tot l’univers de Doomsday beu d’aquest cinema, si algú enganxa la peli a mitja reproducció es pot imaginar que està mirant una seqüela de Mad Max o les ja mencionades 1997 rescates en Nueva York o 2013 rescate en Los Angeles.

El que no va aconseguir Kevin Costner amb The Postman o WaterWorld (pelis molt menyspreades per la gent però que a mi em semblen entretingudes) que era reproduir aquest estil de cinema, Marshall ho aconsegueix sense problemes i amb un gran resultat. No ens ha de sorprendre doncs que per el capítol de més acció de Game of Thrones (Blackwater – 2×09) els responsables de la sèrie contactessin amb Neil Marshall.

Si voleu passar una bona estona sense trencar-vos les banyes amb arguments complicats ni històries complexes i busqueu una bona cinta d’acció no dubteu, Neil Marshall és el vostre home. I si un cop acabada Doomsday en voleu més molt recomanables Dog Soldiers o The Descent.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *