1

Doraemon, un mal exemple pels nens

Ja fa dies que porto pensant en dedicar una entrada a aquest tema però per un motiu o altre sempre quedava aparcat. Després de veure el documental Songokumanía: el Big Bang del Manga d’Oriol Estrada Rangil (AKA Capitán Urías) i recordar les crítiques que va suportar Bola de Drac per la seva violència i, segons alguns sectors, ser inadequada per la infància m’he decidit a escriure’l.

Crec que en Doraemon és un mal exemple per la canalla.

Aquesta és una opinió personal però si Bola de Drac va ser titllada de poc adequada per la violència i el semi-erotisme que insinuava em sorprèn que ningú digui res d’una sèrie on el protagonista és un nen que no estudia, que vol tot el que tenen els seus amics, no fa cas a ningú i esquiva els problemes utilitzant aparells que li proporcionen avantatges (és a dir, fent trampes).

Aquesta és la definició perfecta d’en Nobita, un nen envejós, més curt que les mànigues d’una armilla i que és incapaç d’arreglar els seus propis problemes. Com que la sèrie parla d’amistat i no és violenta no passa res. Com que són amics és igual que en Gegant faci bullying a en Nobita i altres nens. Com que tots són feliços és igual que en Nobita vegi en pilotes a la Shizuka al bany.

És diferent de Bola de Drac on els protagonistes s’esforçaven per superar els obstacles i lluitaven per defensar els amics i la família. És més fàcil ensenyar que tot s’arreglarà sol o que a l’últim moment un gat blau ens ajudarà amb un objecte del futur que ensenyar que cal esforçar-se i treballar per aconseguir alguna cosa.

A més, no ens enganyem, en Nobita és una mica cabró. El seu primer impuls sempre és putejar els altres.  El nen no estudia, no fa cas a la seva mare ni al seu pare, puteja els amics i utilitza sempre la llei del mínim esforç… però no hi ha violència i com que l’amistat sempre està present ningú es queixa.

Doncs no, si haig d’escollir prefereixo que la meva filla prengui com a exemple en Son Goku que en Nobita. Prefereixo que s’esforci a que deixi les coses per última hora. Prefereixo que s’alegri per els èxits seus amics que vulgui tirar-los en cara que ella és millor. Prefereixo que sigui una bona persona que una envejosa i rencorosa.

Per cert, he començat l’entrada parlant de Songokumanía i no vull acabar-lo sense recomanar el documental. Un gran treball de recerca que als que estem a la trentena ens portarà records d’infància i als més joves els ensenyarà com es vivia abans d’internet el fenomen fan. Vaig poder veure’l a la web zona negativa on s’oferia en obert i de forma legal per temps limitat (ara ja no està disponible) i recomano a tots els que en tingueu l’oportunitat que no us el deixeu perdre.

 

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

One Comment

  1. déu méu, gràcies per escriure aquesta entrada i per fer-me veure que no sóc l´’única que defensa a mort Bola de Drac!!! doncs jo vaig tenir la millor infància del món gràcies a aquesta meravellosa sèrie i jo també, si algun dia sóc mare, faré que els meus fills creixin amb Bola de Drac com ho vaig fer jo ja que ensenya molts valors que serveixen tant en la infantesa com a la vida adulta.

    sí, també mirava Doraemon, però sincerament, mai m’ha dit res aquesta sèrie i vaig deixar de mirar-la perquè en Nobita em posava dels nervis!!! ¬¬

    en canvi, he vist totes les reemisions (en català, en castellà m’és impossible, no puc, de debò… T_T) que han fet de Bola de Drac perquè no em canso mai d’ella. és més, la meva mare mirava Bola de Drac amb mi i quan deien totes aquestes bajenades de que era violenta i tal, ella a sobre s’en fotia i reia ja que ho trobava una tonteria i té tota la raó. hi havia dibuixos pitjors o no aptes per a nens (com Candy Candy o Georgie, trobo que no són adequades per a nens petits si no més aviat per a un públic adolescent i adult; no soporto aquestes sèries… -.-) i no deien res perquè clar, no hi havia lluita…

    la violència no sempre és el mal si serveix per un bon motiu i a Bola de Drac n’hi ha molts. perdona per la parrafada però m’ha emocionat la teva entrada i volia dir la meva. gràcies!!! ^^

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *