0

Dos cataluñas

No deixa de ser curiós veure com el que molts qualifiquen de fet intern sense rellevància internacional es converteix en punt d’interès per una plataforma de continguts audiovisuals amb milions de subscriptors arreu del planeta. Netflix aprofita la proximitat de l’octubre per estrenar Dos Cataluñas, un documenta de gairebé dues hores de duració on es retrata la realitat catalana a través de declaracions i converses amb totes les parts implicades.

Dos Cataluñas és un documental  que vol explicar el moment català d’una manera neutral, donant altaveu als dos bàndols i sense posicionar-se en cap dels dos sentits. Ens mostra la visió d’uns dies que van marcar la història d’un país i que van deixar una empremta inesborrable a la societat a través dels ulls dels seus protagonistes polítics. Sense revelar cap secret inconfesable o decisions internes, el documental ens permet entreveure el que passava darrere el teló en uns moments crítics i tensos. Dos cataluñas és un documental sobre la visió política del moment, se centra en els dos grans partits polítics d’aquells moments – Junts per Catalunya i Ciudadanos – i deixa en un terme més secundari la resta de partits i la gent del carrer. Sense prendre partit per cap de les dues posicions, Dos Cataluñas deixa parlar als seus protagonistes, a periodistes de diferents ideologies, politòlegs i historiadors que ens presenten de forma clara la seva opinió. L’objectiu del documental és explicar uns fets d’una manera que els pugui entendre tothom i ho aconsegueix bé excepte en comptades ocasions.

Aquest punt de vista de neutralitat fa que es desaprofiti l’ocasió de rebatre amb dades objectives les opinions d’alguns dels protagonistes. En un moment del documental, Josep Borrell continua assegurant que més de 3000 empreses van marxar de Catalunya després de l’1 d’octubre quan s’ha demostrat que només un centenar van canviar la seva seu política. El documental no busca contrastar l’opinió d’uns i d’altres, només donar-los veu.

Igual que amb els fets, Dos cataluñas també es manté neutral amb les posicions polítiques. No es decanta per ningú i deixa que siguin ells mateixos que es mostrin tal com són amb declaracions, comentaris o fets. De tots els implicats al documental els més perjudicats per la seva imatge són el Partit Popular i del PSC. Veure unes declaracions d’Andrea Levy sobre el comportament de l’estat espanyol el dia 1 d’octubre mentre es reprodueixen imatges de la violència policial o un fastigós comentari de Xavier García Albiol abans del debat de campanya no fan cap bé a la imatge dels populars com tampoc ho fa cap als PSC, la fredor i la falta d’empatia que mostra Miquel Iceta en moltes situacions. El llenguatge corporal fa molt i comparar l’empatia amb la qual Fernando de Páramo (Ciudadanos) rep a Jordi Turull (Junts x Catalunya) el dia del debat, respecte com ho fa Miquel Iceta (PSC) és, com a mínim, sorprenent.

Dos cataluñas no farà canviar d’opinió ni a uns ni els altres però si posarà davant del món (o d’aquells que ho vulguin veure) una situació complicada que s’està vivint en aquests moments i donarà uns punts de vista que molts segurament ignoraven.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *