Tornar a la feina després d’uns dies de vacances no agrada a ningú però encara puc trobar dues coses pitjors.
La primera consisteix a fer un remake innecessari d’una peli de culte i agafa forma amb Mad Max. Fury road.
La segona consisteix a adaptar una novel·la dolenta, convertir-la en una peli pitjor i aguantar veure com es converteix en un fenomen a taquilla. Evidentment parlo de Cinquanta ombres d’en Grey.
