0

Downton Abbey

No us enganyaré, si no l’he començat a veure fins ara ha sigut perquè em feia moltíssima mandra. Malgrat les magnífiques crítiques i els comentaris llegits per la xarxa, m’imaginava un drama històric, ambientat a principis del segle XX amb les típiques intrigues de la classe alta, històries d’amor prohibides o no correspostes i lluita social i em venia la mandra. Quan finalment m’he decidit he descobert que és tot el que m’havia imaginat però tractat d’una manera brillant i originals. Downton Abbey desprèn humor, ironia i mala llet a cada línia de guió i ho acompanya amb uns personatges potents i carismàtics que passen a formar part ben aviat de la teva família serièfila.

El futur de Downton Abbey està en perill. El Comte de Grantham (Hugh Bonneville) no té cap hereu i el promès de la seva filla gran és una de les víctimes del Titanic. Preocupat per qui governarà i mantindrà el llegat i la fortuna familiar, ell i la seva família buscaran l’hereu més adient.

Downton Abbey és una sèrie coral on tots els personatges tenen la seva petita història. Alguns són més protagonistes que d’altres però tots tenen un rerefons i una personalitat que els fa únics i molt interessant. Malgrat Lady Mary (Michelle Dockery) i Matthew Crawley (Dan Stevens) es poden considerar els dos personatges centrals el cert és que la seva història no és més que una de les moltes que formen l’univers de Downton Abbey. Tots els personatges t’atrauen d’alguna manera o d’una altra, ja sigui per la seva innocència, la seva força de voluntat o el seu caràcter però vull destacar per sobre de tot el brillant paper de Maggie Smith com a comtessa vídua de Grantham. És un personatge secundari i, de moment, sense trama pròpia però brilla a cada aparició i en cada comentari.

La sèrie planteja històries i estils diferents entre qui viu a les plantes de dalt – la classe alta – i els servents que viuen i treballen a la part de baix. Unes històries que a vegades corren paral·leles i que es barregen en d’altres. El més sorprenent és la capacitat de Julian Fellowes per donar un aire nou a històries vistes mil vegades. El més sorprenent de tot segueix sent la quantitat d’humor que veiem constantment a la sèrie ja sigui a través de gestos, mirades, comentaris sarcàstics o diàlegs enginyosos. Com he dit al principi una gran sorpresa per un servidor.

Poc més puc dir que no s’hagi dit ja sobre Downton Abbey. De fet aquest post seria innecessari però em serveix com a penitència per haver ignorat durant tant de temps una magnífica sèrie com aquesta. No cometeu el mateix error.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *