0

El crit de les ultracoses

ultracosesSi ja havia parlat de cinema, televisió i teatre tard o d’hora tocava parlar d’algun llibre i què millor que fer-ho amb el d’una persona coneguda. El crit de les ultracoses és la primera novel·la d’en David Ruiz, una novel·la que barreja ciència-ficció amb novel·la negra i que té diversos motius per sortir al blog. Primer de tot perquè és molt cinematogràfica, no només les referències o picades d’ullet al cinema són constants, l’estructura amb la que està escrita i la manera com es llegeix fa que ràpidament visualitzis com si es tractés d’una peli el que està llegint, en segon lloc perquè tal com estan les coses avui en dia si entre amics, coneguts i saludats no ens anem donant cops de mà per tirar endavant projectes la cosa està molt fotuda, però bé, com diria l’inspector Raül Costa tot citant el gran sr. Lobono ens comencem a mamar les polles encara“.

En Raül Costa és un inspector dels Mossos d’Esquadra de Girona enganxat a la beguda i amb un comportament autodestructiu que es veu involucrat en un misteriós cas que el portarà a viure uns fets que poden canviar el destí del món sencer. Aquest és el punt de partida inicial del llibre però a mesura que passem les pàgines veurem que hi ha molt més al darrere. Amb això no vull dir que tingui un missatge profund i introspectiu que s’ha d’analitzar amb una tesi doctoral, la novel·la és senzilla de llegir que no d’escriure (servidor ho ha provat més d’un cop i puc donar fe del complicat que passar de la pàgina cinc, imagineu doncs escriure les 106 que té el llibre). És un entreteniment que es llegeix ràpid i bé, deixant un molt bon regust de boca. Si fem un símil amb el món cinematogràfic és com aquelles pel·lícules que ets conscient que no passaran a la història ni guanyaran grans premis però t’ho fan passar de collons i sempre queden en un raconet del teu subconscient.

callahanCom ja he dit a l’entrada el llibre és un homenatge constant al món del cinema, des de La invasió dels ultracossos de Kaufman a El último Boy Scout de Tony Scott (amb un magnífic homenatge al principi del llibre) passant per Poltergeist, Caçafantasmes, la saga de Harry Callahan i, per un servidor que té un passat cinematogràfic molt fosc, amb una escena que em va portar al gran Jean-Claude Van Damme i la magnífica Muerte Súbita (què voleu que us digui, tots tenim certs referents).

A més, si ho llegeixes des de l’òptica gironina és molt senzill visualitzar els indrets per on es mou l’inspector Costa i és divertit relacionar certs personatges amb les persones reals als que creus que fa referència/homenatge l’autor. No us enganyaré, la novel·la està formada per molts tòpics o estereotips que ja hem vist en cinema o literatura però la gran feina d’en David Ruiz és aconseguir fer una barreja sòlida amb tots aquests elements de referència i aconseguir treure’n una història entretinguda i addictiva que et porta a seguir llegint fins a arribar al final i amb ganes de tornar a trobar l’inspector Costa en un futur no molt llunyà.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *