0

El juego de Gerald

Mike Flanagan, director d’Oculus i Somnia, porta a televisió l’adaptació de Gerald’s game, novel·la homònima de Stephen King on es barreja intriga i terror psicològic.

En Gerald (Bruce Greenwood) i la Jessie (Carla Gugino) són un matrimoni de mitjana edat en plena crisis sexual. En un intent per posar remei a la situació decideixen passar un cap de setmana en una casa aïllada i deixar-se portar per la passió. Quan la Jessie està lligada amb unes manilles al capçal del llit en Gerald pateix un atac de cor. Sola i sense possibilitat d’escapar, la Jessie haurà de sobreviure a la sed, la gana, les seves pors i a un gos abandonat amb molta gana.

Com acostuma a passar amb les històries de Stephen King, El juego de Gerald barreja la normalitat amb un toc fantàstic. Per afrontar la seva solitud, el personatge de Carla Gugino projecta les seves pors i les seves esperances en unes aparicions que prenen la forma del seu marit mort i d’ella mateixa. Amb aquestes tres personalitat manté converses i discussions que l’ajudaran a superar el moment i buscar solucions.

La història tracta de la part més fosca de les persones i d’aquelles personalitats que se serveixen d’altres per fer-se fortes. El personatge d’en Bruce Greenwood té un costat fosc que la seva parella només és capaç d’acceptar i combatre quan es veu obligada a superar-se per escapar d’una situació límit. El personatge de la Jessie comença com una ànima en pena sense força ni voluntat però acaba com una persona molt més forta del que ella mateixa es pensava.

Amb un únic escenari i dos personatges (tres, si comptem el gos) , Mike Flanangan construeix un relat tens que manté atent a la pantalla en tot moment. Els espants estan ben posats tot i ser bastant previsibles i part de la pel·lícula es veu a venir a quilòmetres de distància. Si no s’ha llegit la novel·la original (com era el meu cas) sorprèn la part psicològica i ho converteix en una sorpresa agradable. La pel·lícula només té un punt que no m’acaba d’encaixar. En tot moment Flanagan té molt tacte a l’hora de tractar les parts més desagradables, per això em va sorprendre molt la recreació que fa el director d’un dels moments claus de la trama (no vull fer spoilers). Crec que no lliga amb el to de la pel·lícula i era totalment innecessari.

El juego de Gerald es pot veure a Netflix i és una bona proposta si voleu passar una estona angoixant i intensa.

 

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *