0

Elite

ElitePlataformes com Netflix estan donant una oportunitat d’or al món audiovisual espanyol amb la possibilitat d’oferir un producte de gran qualitat i amb continguts molt diferents dels que oferien habitualment. Sèries com El ministerio del Tiempo o La casa de papel han vist com el seu públic es multiplicava des del moment que van posar els peus en aquestes plataformes i moltes poden gaudir d’una segona oportunitat gràcies a això. L’última a entrar en aquesta família és Elite, una sèrie creada per Carlos Montero i Darío Madrona que es va estrenar aquest mes d’octubre.

Elite ens retrata la vida de tres joves d’un barri marginal que reben una beca per estudiar en un prestigiós institut després que una mala praxi de la constructora provoqués l’esfondrament del seu. Un cop allà s’enfrontaran als perjudicis i a les maneres d’un grup de joves acostumats a un alt nivell de vida i a tenir tot el que volen.

Podem considerar Elite una d’aquelles sèries que anomenem plaer culpable. Si t’ho mires fredament ens trobem davant d’una història simple i  amb unes interpretacions més aviat justetes però que vas mirant sense saber molt bé per què. En ser una sèrie en castellà seria ideal per quan es planxa o quan s’està cuinant però la vocalització dels actors fa impossible seguir la trama si no estàs molt atent. En més d’una ocasió he estat temptat de posar els subtítols per entendre què diuen.

El repartiment està format principalment per un grup de joves actors que ja coneixem d’altres sèries nacionals. Els que heu seguit La casa de papel coneixereu la meitat dels actors. Els personatges són estereotips d’adolescents que podem trobar en qualsevol producció d’enfrontament de classes socials. Des del problemàtic amb bones intencions al ric prepotent que agafa consciència social passant per la nena rica que vol ser rebel. Res que no s’hagi vist abans ni interpretat de mil maneres similars. El mateix passa amb els conflictes entre personatges. Són  tan previsibles i típics que semblen trets directament del manual de personatges adolescents en el cinema.

elite

Si fem una mirada enrere podem dir que ens trobem davant la versió espanyola de Gossip Girl però onze anys més tard i amb un estil més low-cost però igual que amb la sèrie de Blake Lively i Leighton Meester amb un estrany magnetisme atrapa sense saber molt bé el motiu.

Deixant de banda les interpretacions i l’argument, Elite té punts positius com ara la normalització de l’homosexualitat i del VIH, al mateix temps que pot conscienciar els espectadors adolescents davant comportaments d’assetjament però també té un estrany comportament davant la sexualitat. Entenc perfectament la normalització de les relacions sexuals i no seré jo qui es queixi de veure cossos femenins despullats però provoca certa pertorbació quan cinc minuts abans t’han dit que aquell personatge que ara veus completament nu té 15 o 16 anys. L’actriu és major d’edat, el personatge no.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *