1

Els miserables

Per mi era una de les pelis més esperades d’aquest any i ha estat una de les poques que no m’han decepcionat. Els Miserables és de les poques pelis d’aquest any que m’ha tingut enganxat a la butaca durant les més de dues hores que dura sense pensar en anar al lavabo, a buscar més crispetes o marxar directament cap a casa.

Tom Hooper (El discurso del Rey, The Damned United) porta a la gran pantalla la història de Jean Valjean amb Hugh Jackman com a protagonista. La història és prou coneguda i em fot certa mandra explicar-la, només dir que és una bona adaptació de l’obra teatral. També reconèixer que té molt de mérit decidir no retocar la veu dels actors i fer que interpretessin les cançons en directe.

los_miserablesAcompanyant a Hugh Jackman trobem en Russell Crowe que és el més fluix musicalment (i mira que no en tinc ni puta idea de música), Amanda Seyfried i Eddie Redmayne fent de joves enamorats, Helena Bonham Carter amb el mateix paper que feia a Sweeney Todd (o el que porta fent tota la seva vida) i una impressionant Anne Hathaway que té un paper secundari però que marca tota la peli.

Molt s’ha parlat de la interpretació que fa Hathaway de ‘I Dreamed A Dream‘ i no és per menys ja que en un primer pla fixe i simplement amb la veu i l’expressió del seu rostre aconsegueix emocionar més que moltes pelis de llagrimeta fàcil però aquesta sensació d’emoció i èpica es manté durant tota l’estona.

D’acord que la peli comença una mica fluixa i lenta però a mesura que es va desenvolupant va agafant ritmefins arribar al punt final com una explosió d’emocions. I fins arribar a aquest punt tenim un parell de moment àlgids com el monòleg de Javert davant Notre Dame o l’inici de la revolució durant el funeral.

samantha_barksNo voldria acabar sense destacar el paper que fa Samantha Barks com a Éponine, i no només perquè està molt bona, sobretot per la seva interpretació i la seva veu. Si no fos per la presència de Hathaway el seu paper destacaria molt més.

En definitiva, una de les millors pelis d’aquest any passat, però bé, a mi els musicals em posen molt tonto i les pelis èpiques molt catxondo o sigui que si barregem les dues coses ja us podeu imaginar que la meva opinió és força subjectiva.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

One Comment

  1. Quan vam veure el musical a Londres vam sortir enamorats de la nooia aquella que feia d’Éponine. Que fos la única que recuperessin per la peli va ser genial!

    Per cert, aquest any estrena una peli amb la Kylie Minogue i la Gemma Arterton (Walking on sunshine).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *