0

Especial Viernes 13 – Part II

Segueixo amb l’anàlisi de la saga Viernes 13, comentant una mica les dues següents entregues de la saga. En primer lloc, Viernes 13. Parte III, última entrega de la saga sense subtítol i Viernes 13. El capítulo final.

Viernes 13. Parte III (Friday the 13th. Part III, 1982)

En un principi es va plantejar com una seqüela directa de la segona entrega on l’única supervivent era internada en un psiquiàtric on Jason la perseguia després de sobreviure als fets de l’entrega anterior. Aquesta idea va descartar-se quan l’actriu Amy Steel va rebutjar reprendre el seu paper. Això va provocar un canvi total en el plantejament de la pel·lícula i l’abandonament del guionista Ron Kurz que s’havia fet càrrec del guió de l’anterior. Aquest canvi també va provocar certa discontinuïtat amb els fets de la segona part, ja que obviava l’última escena on Jason atacava per sorpresa els dos personatges supervivents.

Després de desaparèixer durant dos anys, la Chris Higgins (Dana Kimmell) torna a la seva casa familiar amb un grup d’amics per passar el cap de setmana. Allà intentarà superar un trauma del passat o un jove amb la cara deformada l’havia atacat de jove. El que havia de ser un cap de setmana de festa i descontrol s’acaba convertint en un malson quan Jason fa la seva aparició.

És la primera, i única, entrega en rodar-se en 3D, una moda de l’època que Viernes 13 va voler aprofitar i que provoca algunes escenes que voldrien fer terror que acaben convertint-se en humorístiques. També és la primera entrega on apareix la màscara d’hockey que es va acabar convertint en segell de la saga. Utilitzar una màscara d’aquest estil va ser una aportació del supervisor d’efectes visuals Martin Sadoff que era un fan de l’esport.

Aquesta s’havia plantejat com l’última entrega de la saga (ja sabem que no va ser així) i la fórmula ja estava bastant esgotada. Ens tornem a trobar amb un grup d’adolescents que arriben per passar un cap de setmana d’alcohol i sexe que van morint de maneres estrambòtiques a mans d’en Jason. La pel·lícula agafa ritme i millora molt quan decideixen prescindir de la primera persona i ens mostra Jason en tota la seva esplendor. No deixa de ser una repetició/homenatge dels esdeveniments de la primera entrega com podem veure en una escena final que es repeteix però intercanviant protagonistes.

Viernes 13: Capítulo final (Friday the 13th: The Final Chapter, 1984)

La popularitat del personatge va provocar que Paramount no volgués abandonar una franquícia tan exitosa pel que la saga va seguir ampliant-se. Igual que totes les anterior, les males crítiques no van impedir que es convertís en un èxit a taquilla.

En Jason reviu després de rebre una ferida mortal i torna a Crystal Lake on un grup de joves ha llogat una cabana per passar un cap de setmana de festa. Els veïns de la casa del costat també acaben patint la ira d’en Jason.

A mitjans dels vuitanta els slasher ja no estaven de moda i Paramount va decidir posar punt final a la saga matant en Jason. Aquesta quarta part no estava prevista en un inici, però l’èxit comercial va acabar propiciant la seva sortida.

Aquí ja tenim en Jason amb la seva imatge característica i icònica de la saga i que no evolucionarà fins a l’entrega Jason X tot i que tindrà petites modificacions.

Si la saga ja no destaca per la coherència de les seves històries, aquesta entrega ja arriba a límits ridículs. Morts completament paròdiques, aparició d’un parell de bessones que només responen a un fetitxe sexual del guionista, situacions inversemblants i un conjunt de coses que la converteixen en la pitjor entrega de la saga fins al moment.

Si eliminem la incoherència de guió de l’anterior entrega, és la primera pel·lícula on no tenim la figura de la final girl tan típica de la saga i són dos els supervivents. Existeix un final ocult que es va incloure en la versió domèstica i obria la porta a una nova entrega, Paramount va decidir no incloure-ho dins la versió cinematogràfica, ja que estava convençuda d’acabar amb el personatge.

A l’hora de la veritat, Paramount no va tardar ni un any a recuperar el personatge volent donar-li una nova vida però d’això en parlaré a la propera entrega.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *