Especial Viernes 13 – Part VI (final)

I finalment arribem a l’última entrega de l’especial que he dedicat a la saga Viernes 13. Després de deu entregues, un crossover i un reboot, estic content d’haver revisat una saga que malgrat els seus alts i baixos (més baixos que alts, si sóc sincer), ha marcat un gènere i forma part indissoluble de l’imaginari cinematogràfic mundial.

Freddy vs Jason (Freddy vs Jason, 2003)

Van fer falta 16 anys, però al final el projecte imaginat per molts fans arribava a les pantalles. New Line cinema enfrontava dues icones del gènere slasher després que ambdues sagues quedessin relegades a l’oblit. Recordem que aquest projecte ja es va insinuar abans de Viernes 13 part VIII. Jason takes Manhattan, però que es va anul·lar per falta d’acord entre les companyies. Quan els drets van anar a parar a New Line semblava que el projecte tirava endavant, però es va tornar a aturar quan Wes Craven va intentar revifar el personatge de Freddy Krueger amb A new nightmare on Elm Street.

Després de moltes reescriptures la pel·lícula se centra en una idea prou vàlida on ningú recorda Freddy Krueger, cosa que provoca que aquest no tingui prou força per afectar els somnis dels habitants d’Elm Street. Decidit a canviar la situació, Krueger ressuscita Jason per atemorir el barri i que la por el faci fort. En realitat es tracta d’una idea força atractiva i que funciona quan els dos personatges es troben en pantalla, el problema és la resta del metratge que s’omple amb situacions estúpides i personatges encara més estúpids.

Després de quatre entregues és la primera on Kane Hodder no es posa la màscara de Jason. Segon s’explica, va ser una decisió del director que volia un Jason més alt i lent. L’escollit va ser Ken Kirzinger qui ja havia fet de doble del personatge a la vuitena entrega. El resultat és un Jason menys intimidatori que a les anteriors entregues.

L’esperat crossover va quedar en una bona idea mal desenvolupada. Té algunes morts que deixen marca i un potent enfrontament entre els dos protagonistes, però la resta no acompanya i això fa baixar el nivell general de la pel·lícula.

Viernes 13 (Friday the 13th, 2009)

Ens trobem en època de reboots i remakes i després dels èxits de The Texas Chainsaw Masacre i The Amytiville Horror, Michael Bay va decidir que no seria mala idea apostar per un remake de la saga Viernes 13. Amb Bay en el paper de productor, la direcció va recaure en Marcus Niespel que ja havia dirigit el remake de The Texas Chainsaw Masacre. Per allunyar-se una mica del típic reboot, es va decidir fer una re-imaginació de l’original però agafant conceptes de les quatre primeres entregues. El resultat és un patchwork d’idees que no acaba de funcionar i perd tota l’essència.

Anys després que un jove Jason veiés la seva mare decapitada, un grup d’excursionistes són atacats per un misteriós personatge. Tot moren excepte una jove a qui un Jason adult captura. Setmanes més tard un altre grup d’amics es troba a les proximitats d’on van tenir lloc els assassinats, sense ser conscients del perill que els envolta. Mentrestant el germà de la noia desapareguda fa setmanes que busca alguna pista.

En un intent d’atraure el públic juvenil es van escollir un seguit d’actors i actrius que poguessin connectar amb aquesta nova generació. El paper protagonista va recaure sobre Jared Padalecki que aportava la seva legió de fans de Supernatural i la seva nul·la expressivitat. Al costat de Padelecki, Danielle Panabaker i Amanda Righetti formaven un repartiment atractiu a la vista però incapaç d’omplir un guió buit i poc imaginatiu.

Tot el que la millora en efectes fa guanyar a la pel·lícula, ho perd en el seu guió i les interpretacions. La pel·lícula està plagada de situacions absurdes i sense sentit que provoquen més vergonya aliena que cap altra cosa. Certes actituds o carències es podien acceptar durant els anys vuitanta, però ara són imperdonables, sobretot quan intentes fer una pel·lícula més o menys seriosa. Malgrat l’èxit comercial que va tenir aquesta entrega, la saga Viernes 13 va tornar a caure a l’oblit.

L’última aparició de Jason Voorhees a la gran pantalla és de l’any 2009, però estic convençut que el tornarem a veure ben aviat. Igual que el personatge, aquestes sagues sempre troben la manera de tornar.

Com a apunt final només em queda recomanar-vos les que considero millors o més entretingudes. Viernes 13 (1980) per ser la que va començar-ho tot, Viernes 13 Part VI Jason lives (1986) per ser la millor de totes les entregues i Jason X (2001) per ser la més entretinguda. La resta, poc més que per veure sang i pits.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda