0

Fes-ho o no ho facis. Però no ho intentis

gary siniseA vegades les sèries que porten un llarg recorregut s’han d’arriscar i atrevir-se amb alguna cosa que cridi l’atenció a l’audiència. No es tracta de fer un gir sobtat a la trama o matar un dels protagonistes, simplement consisteix en fer un capítol especial on intenten dur a terme alguna cosa que no s’acostuma a veure a televisió. A vegades és fer un capítol musical com va fer per exemple How I met your mother  per celebrar les 100 capítols (amb un resultat irregular) o fer un capítol en directe com va fer The West Wing en el magnífic capítol The debate de la setena temporada. L’aposta és arriscada però si la fas t’hi has de llançar de cap perquè en cas contrari el resultat deixa molt que desitjar com ha passat amb Unspoken, quart capítol de la novena temporada de CSI: New York i que és el motiu d’aquesta entrada al bloc.

Fins que no portes un minuts de capítol no t’adones que és un capítol sense diàleg. Els personatges no parlen, sents sorolls, música de fons però ni una sola línia de text. Al principi xoca però puc reconèixer el mèrit que suposa intentar fer una cosa així en una sèrie on la base són les interpretacions de les pistes dels personatges principals i els interrogatoris als sospitosos. Fins i tot vaig deixar de banda la poca gràcia del capítol i la encara menys capacitat interpretativa dels actors protagonistes per centrar-me en com resolien certes situacions sense parlar, explicant-les amb repeticions d’imatges com si fossin els pensaments dels implicats o missatges de text que detallaven les parts més complicades.
UnspokenEl problema ve quan no són capaços de superar les situacions més crítiques. Són només 20 minuts sense diàleg, a la que comencen els interrogatoris i les deduccions la sèrie deixa el risc i torna a la normalitat. Si proves de fer una cosa fora del normal ho fas fins al final, afrontant totes les conseqüències i fent un esforç per crear un capítol diferent i atrevit. No et quedes a mitges. Fer les parts senzilles sense diàleg i la resta com si fos normal o pot fer fins i tot en John Moore (La jungla: un buen día para morir), atrevir-te és quan demostres que ets diferent. Segurament el capítol continuaria sent una merda (la sèrie està en caiguda lliure sense control) però podries deixar un record per una cosa especial.

Com va dir el mestre YodaFes-ho o no ho facis. Però no ho intentis” però poder a sèries com CSI:New York que s’allarguen més del necessari els aniria més bé la frase “una retirada a temps és sempre una victòria

 

 

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *