0

Freaks and geeks – Secció VHS

Salvados por la campana, El príncipe de Bel-air o Sensación de vivir. Els noranta van ser una molt bona època per les sèries basades en instituts americans. La base era seguir a un grup de joves guays que ens ensenyaven com n’era de divertida la vida estudiantil durant l’adolescència. Una mirada ensucrada del que significava ser jove i uns referents que molts volíem imitar però que molt pocs podien viure. Les sèries no mostraven la realitat però tenien el públic a la butxaca.

L’altra cara de la moneda eren sèries com My so-called life o Freaks and geeks mostraven una versió més realista de la vida estudiantil que no acabava de convèncer ni a públic ni als productors. El resultat? Cancel·lació després d’una temporada i obtenció de l’estatus de sèries de culte al cap d’uns anys. Poc recordo de My so-called life (aquí es va estrenar com Si això és vida…) però us asseguro que Freaks and geeks es mereix el reconeixement que el temps li ha donat i per això li dedico l’entrada d’avui.

La sèrie se centrava en la família Weir, concretament en els fills de la família per mostrar un retrat més fidedigne de les relacions entre adolescent en un institut. La Linda Cardellini posava el rostre a la Lindsay Weir, la filla gran, estudiant de matrícula que durant l’últim any fa un canvi de comportament per acostar-se a un grup de nois problemàtics (els freaks del títol) i en John Francis Delay interpretava en Sam Weir, germà petit que comença a l’institut amb els seus amics i són l’objecte de burla dels estudiants més grans per la seva afició a la ciència-ficció, els videojocs i els jocs de rol (els geeks del títol).

Freaks and geeks escapava de la representació idealitzada de la vida d’institut que s’ensenyava a d’altres sèries per mostrar-nos un món molt més real i situacions molt més quotidianes. Els protagonistes no eren els més guapos, els més divertits o els més enginyosos però eren més reals. Avui en dia això seria un benefici per la sèrie però en el seu moment va ser un dels seus punts dèbils. Tots els nois volien ser Zach Morris, cap aspirava a ser Sam Weir. Totes les noies volien ser Brenda Walsh, poques volien semblar Lindsay Weir. En aquells època ser geek o ser freak no era cool.

La sèrie va ser el debut de molts actors que en el futur guanyarien un estatus de culte dins la comèdia americana. Freaks and geeks va ser dels primers treballs de James Franco, Jason Segle, Martin Starr o Seth Rogen. A diferència d’altres sèries d’aquest gènere, l’edat dels actors eren bastant similar a l’edat dels seus personatges.

Freaks and geeks buscava entretenir divertir però també aportava un rerefons més profund i amb missatge. La confiança en un mateix, el desenvolupament de la personalitat i la recerca del teu lloc al món eren les bases en què se centrava la sèrie. Que ho fes de forma distesa i entretinguda no li resta valor al missatge.

Aquesta entrada és un petit homenatge a una sèrie d’aquelles que val la pena recuperar o conèixer per primera vegada i que aporta un seguit de personatges que s’instal·len de forma permanent a l’imaginari de tots aquells que l’hem pogut gaudir. Freaks and geeks és una d’aquelles sèries que ens va deixar massa aviat.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *