0

Fringe, el final d’un (llarg) viatge

S’ha acabat Fringe. Desprès de cinc temporades la sèrie arriba al seu final. Un final emotiu que ha servit per agrair el suport que han donat els fans i tancar totes les trames obertes (com a mínim les principals).

carta_fringe

Fringe va començar molt fort però s’ha anat desinflant al llarg de les temporades. La seva continuitat va perillar fins a finals de la quarta temporada on es va decidir atorgar-li un final digne amb 13 capítols més. El nom d’Abrams té molt de pes en la industria americana i això es nota.

A partir d’aquí spoilers

Personalment el final m’ha deixat força fred, la mateixa sensació que m’ha seguit durant tota aquesta temporada. La trama d’un món controlat per Observadors amb la humanitat vivint dominada i enfrontant-se a l’extinció pintava interessant però s’ha explotat d’una manera infantil que frega el ridícul.

La sensació general era que tot era molt senzill, molt fàcil. Rescatats de la presó d’ambre en Peter, l’Olivia i en Walter s’oculten al seu antic laboratori, casualment l’únic lloc on una evolució superior com els Observadors decideixen no mirar. A més tot i ser dels més buscats poden passejar amb relativa facilitat per tot arreu amb poc perill de ser descoberts. Semblava que cada capítol era una prova més d’una gran gimcana amb l’objectiu final de recuperar les peces de la màquina que en Walter havia inventat per salvar el món.

fringeAl llarg de la temporada s’ha intentat afegir dramatisme a la sèrie amb la mort de l’Etta, la filla d’en Walter i l’Olivia o la transformació d’en Peter amb un Observador però cap de les dues trames han aconseguit emocionar-me el més mínim, l’Etta feia massa poc que era a la sèrie per agafar-li estima i la conversió d’en Peter és poc creïble (controla els “poders” en un moment i es “cura” amb la mateixa rapidesa).

S’ha de reconèixer que Fringe ha aconseguit un grup de fans incondicionals que són els que han mantingut la sèrie i són a ells als qui anaven dedicats aquests dos últims capítols. L’aparició de l’Olivia alternativa i en Lee vivint una bona vida, el record als esdeveniments Fringe més recordats, la tulipa blanca, etc. tot un seguit de referents que els fans segur han agraït.

Finalment caldria reflexionar sobre l’obsessió que demostra J.J. Abrams amb les relacions familiars ( Sydney-Jack a Alias, Jack-Claire-Christian a Lost, etc.) i la necessitat que els finals de les seves històries siguin happy endings on, en major o menor mesura, tots els protagonistes tinguin un desenllaç feliç o satisfactori.

Fringe marxa deixant un buit a la ciència-ficció televisada i encara que no la considero una de les grans la recordaré amb estima.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *