0

Ghost in the Shell

Després de  “The Crow” d’Alex Proyas, em vaig posar a pensar en quina seria la meva següent aportació al blog. Multitud d’idees m’han vingut al cap, però al final tot ha convergit en una línia molt clara. Em tocava reflexionar sobre l’obra mestra d’anime dirigida per Mamoru Oshii i inspirada en el manga de Masamune Shirow, Ghost in the Shell.

ghost_in_the_shell_poster_01El manganime va començar a tenir certa importància fa uns vint anys, amb l’arribada principalment d’AKIRA (Katsuhiro Otomo), pel·lícula extremadament densa i que si algun dia l’aconsegueixo entendre faré una entrada al blog.
Pels que no hi estigueu versats el manga és la versió impresa del dibuix japonès mentre l’anime és la seva adaptació animada habitualment destinada a la televisió. Sí, n’hi ha que direu que si Bola de Drac va popularitzar el manga, que si Caballeros del Zodíaco, que si Oliver i Benji… senyors, AKIRA va ser el primer cop de puny a la taula. Perquè m’allargo? Per posar un context històric a l’estrena de Ghost in the Shell a Espanya, jo la vaig veure d’estrena a Canal + (vist en perspectiva, impressionant), i veure el poc recorregut que hi havia darrera.

Ghost in the Shell segueix una mica l’estela d’AKIRA, ja que ofereix un argument dens on els temes relacionats amb l’espiritualitat, enfocats a la robòtica, ens poden deixar una mica fora de joc i segurament requerirà d’una segona visualització.
L’argument es basa en l’agent Kusanagi, un cyborg amb cos femení, que juntament amb en Batou, un humà amb molts implants perseguiran a un terrorista virtual anomenat el Titiritero. Aquest terrorista és una entitat que es pot introduir en els cossos robòtics i generarà importants dubtes existencials a l’agent Kusanagi.

La transcendència de Ghost in the Shell s’ha deixat sentir no només en pel·lícules provinents del manga sinó que els germans Wachowski (creadors de Matrix) reconeixen haver-se inspirats en Ghost in the Shell per a la realització de la trilogía.

Amb un argument dens però interessant, una animació sorprenent regalant-nos un món futur amb tocs de cyberpunk, i una BSO molt bona, no puc fer res més que recomanar mirar-la. Fins i tot aquells que pensen “ui! A mi això de manga segur que no m’agrada” els hi diria que facin un esforç. Potser es sorprenen. A mi les pelis hongareses en blanc i negre i subtitulades en hebreu tampoc m’agraden però estic segur que dins d’aquest gènere alguna em podria conquistar.

Us deixo la introducció de la pel·lícula que (per variar) el tinc gravat a foc a la retina.

Una obra d’art.

https://www.youtube.com/watch?v=B05FrZqFY3g

Escrit per Hari Seldon

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *