Tots els que tenim mainada ens resignem a perdre molt sovint el control de la televisió, dvd o blu-ray de torn. Enllà queden els anys en que eres lliure d’escollir què es reproduia a la televisió de casa teu. Ara, la majoria de vegades que obres el televisor s’escolta una veu fina que diu: “Papa, vull veure….(omplir els punts suspensius amb qualsevol títol amb una classificació d’Apta o menors de 7 anys)” i algunes vegades tens la sort que escull alguna cinta de Pixar o alguna cosa mínimament decent i d’altres t’has d’empassar autèntiques merdes que només poden agradar als nens ja que el seu sentit del gust encara no està del tot desenvolupat.
Gru, el meu dolent preferit no formaria part de cap d’aquestes dues categories. És una peli entretinguda però sense sobresortir en cap sentit. Per dir-ho d’una manera clara, és d’aquelles que veus i oblides al cap de cinc minuts.
Com que tampoc va ser un fracàs, Universal i Illumination Entertaintment ja tenen preparada la segona part preparada per aquest estiu.
