0

Hannah Gadsby: Nanette

Sempre s’ha dit que l’humor és una manera d’afrontar els traumes; una defensa, un escut que un mateix crea per superar els problemes. El que molt poques vegades es diu és que l’humor no elimina aquests traumes, només els deixa amagats en un petit racó. Hannah Gadsby posa aquest fet de relleu i també que riure’s d’un mateix té un preu. En un punyent monòleg d’una hora de duració, la còmica australiana despulla la seva ànima davant d’un bocabadat auditori.

Nanette arranca com qualsevol monòleg, amb Gadsby sola davant l’audiència utilitzant experiències i opinions personals per arrencar rialles als espectadors. Hannah Gadsby sempre ha reconegut la seva homosexualitat i molt sovint la utilitza en els seus espectacles però mai com ho fa en aquest. Després d’uns primers minuts de rialles incòmodes sobre ser més o menys lesbiana i el que va representar ser gai a Tasmània, Gadsby dóna el primer toc d’atenció a l’audiència amb què representa fer humor d’un mateix i com funcionen els acudits en un monòleg. En aquest punt el riure es congela i es crea una tensió brutal a l’ambient. Plenament conscient dels ritmes, Gadsby torna a l’humor alleugerint la càrrega que havia posat sobre el públic però només és un breu descans fins a arribar als últims vint minuts on la humorista deixa anar tota la ràbia i frustració contra les injusticies que li han tocat viure al llarg dels anys. Un tram final on l’humor queda apartat de l’escenari per donar pas a una brutal crítica sobre la societat on vivím i on Gadsby enfronta a l’espectador a unes veritats incòmodes però no per això menys certes.

El colpidor monòleg de Gadsby agafa encara més força quan veus la intensitat i la ràbia amb la qual la humorista explica alguns dels moments més durs de la seva vida i com han marcat la seva personalitat i la seva manera d’enfrontar-se al món.

El monòleg es pot veure a Netflix i hauria de ser de visionament obligatori per tothom. Hannah Gadsby va més enllà de l’humor i ens ofereix una lliçó de vida que fa reflexionar i ens ofereix un punt de vista que massa sovint oblidem. Alguns monòlegs podran fer més riure o ser més irreverents però dubto que mai cap arribi al nivell on ha arribat Hannah Gadsby amb Nanette.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *