0

Hija de su padre

Netflix segueix amb la seva intenció de convertir-se en una plataforma capaç de competir amb el cinema oferint productes originals que no es comercialitzen a les sales convencionals. A poc a poc la plataforma va tocant tots els gèneres possibles amb la intenció d’atraure el màxim públic possible. Hem tingut zombis amb Cargo, catàstrofes mundials amb How it ends, ciència-ficció amb Annihilation o Bright i terror amb The ritual per posar alguns exemples però un gènere que encara estava poc desenvolupat és el de pel·lícules de migdiada de diumenge. Hija de su padre (Lauren Miller Morgan, 2018) arriba per omplir aquest buit.

La Rachel (Kristen Bell) és una ambiciosa treballadora d’una empresa de màrqueting que viu les vint-i-quatre hores del dia pendent de la seva feina. Cansat d’estar sempre per darrere la feina el seu promès la deixa plantada el dia del seu casament, el mateix dia que la Rachel es creua amb en Harry (Kelsey Krammer), el pare que la va abandonar quan tenia 5 anys i que no havia vist des de llavors. Després d’una nit de borratxera els dos acaben al creuer que la Rachel havia de fer com a viatge de noces. Allà s’hauran d’enfrontar als retrets del passat i construir una nova relació pare/filla.

El principal atractiu de Hija de su padre és veure junts en pantalla dues icones de la televisió, per un costat tenim Kelsey Krammer, el sempre mític Fraiser, i per l’altre Kristen Bell que sempre serà Veronica Mars per molts papers que faci. Dos actors solvents que es veuen còmodes en aquests papers que no els exigeixen cap mena d’esforç interpretatiu i que poden assumir amb els ulls tancats. La química entre ells és prou bona per a fer molt creïble la relació pare/filla. La resta de personatges compleixen tots els tòpics del gènere i són igual d’intranscendents que la pel·lícula. Seth Green apareix en un paper tan bàsic que podia haver interpretat qualsevol altre actor.

Hija de su padre arriba per omplir una quota de mercat i compleix perfectament amb el que se li exigeix a aquest gènere. Una mica d’humor, una mica de drama, una història de redempció i un final feliç, Hija de su padre té tots els elements del manual de la perfecta pel·lícula de diumenge ben dinat.

És evident que no ens trobem davant d’una pel·lícula brillant ni trencadora però dins del seu gènere podem dir que ofereix tot el necessari per triomfar. Si teniu una tarda d’aquelles de sofà i voleu desconnectar el cervell, Hija de su padre és una proposta més que recomanable que a més a més no us farà sentir culpables si feu un cop de cap de vint minutets.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *