0

I kill giants

Anders Walter debuta en la direcció de llargmetratges adaptant la novel·la gràfica de Joe Kelly (que també n’és gionista) i Ken Niimura. Tres anys després de guanyar l’Oscar a millor curtmetratge per Helium i amb només quatre curts a l’esquena, el jove director danès debuta amb una pel·lícula sorprenent i sólida.

La Barbara Thorson (Madison Wolfe) és una jove aficionada als jocs de rol que viu amb la seva germana gran i el seu germà petit. A l’escola la Barbara pateix assetjament per part de la Taylor (Rory Jackson) però el seu caràcter fort l’ajuda a superar-ho. A inici de curs coneix la Sophia (Sydney Wade) una noia anglesa que acaba d’arribar al poble. Amb els dies van agafant confiança i la Barbara li confessa el seu secret: és una matagegants, unes criatures malèfiques que amenacen el poble on viuen.

I kill giants és d’aquelles pel·lícules que com menys informació en tens més la gaudeixes però també d’aquelles que poden passar fàcilment desapercebudes a l’espectador. Aquest desconeixement amb el qual cal enfrontar-se a la pel·lícula fa que el primer terç sigui força desconcertant i pugui arribar a cansar però a mesura que la trama avança i la història es va desenvolupant anem descobrint un argument profund i que afronta un tema dur i difícil de tractar. És d’aquelles pel·lícules amb missatge que es poden fer servir en centres educatius per crear consciència sobre les reaccions que podem tenir davant certes situacions, un exemple que el cinema moltes vegades és molt més que entreteniment.

L’estil juvenil i fantàstic del cartell i la sinopsis del títol ens pot fer pensar que esn trobem davant d’una barreja entre la desaprofitada Sucker Punch de Zack Snyder i la dramàtica Un monstruo viene a verme de J.A. Bayona però en realitat ens trobem davant una proposta arriscada amb personalitat pròpia tot i tenir petites influències d’aquests dos títols.

Una de les sorpreses de la pel·lícula és el gran treball que fa la jove Madison Wolfe. La protagonista agafa un personatge profund i complicat i el fa seu des del minut 1 donant-li la força i la personalitat que necessita. Amb només setze anys la jove actriu ja té un munt de títols al seu currículum i és d’aquelles joves promeses independents que val la pena no perdre de vista.

Mentre que pel·lícules infumables no paren d’arribar a les sales de cinema, títols interessants i alternatius com I kill giants no. Per sort la podeu trobar a Netflix que s’ha convertit en el refugi d’aquestes propostes independents que no troben distribució després del seu pas per festivals.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *