0

Joc de Trons – Oathbreaker – Spoilers

Reconec que estem mal acostumats. Sigui quina sigui la sèrie que mirem, volem que tots els capítols siguin de 10 per amunt i això no sempre és possible.
Si posem com a exemple el que portem de temporada veurem que el primer capítol és més fluix que el segon però no per això va deixar de ser un bon capítol. El problema és que aquest tercer és encara més fluix que el primer i, a sobre, no arriba ni a ser un bon capítol.

En sèries com Joc de Trons on es mouen molts personatges i localitzacions és normal trobar capítols de situació. Per entendre’ns són capítols que serveixen per situar els personatges i les situacions en el mapa però on no deixen de passar coses. El problema és quan aquests capítols (com és el cas d’aquest tercer) són lents, avorrits i sense ritme ni tensió.

Com cada setmana a partir d’aquest punt trobareu spoilers.

Vacaciones en el mar

En Sam i la Gilly eren dos dels personatges que ens faltava recuperar de la temporada anterior. Ara els trobem nant cap a la Ciutadella, on en Sam espera convertir-se en Gran Maestre, però abans decideix fer una parada a Horn Hill (Colina Cuerno) per deixar la Gilly i el petit Sam a casa de la seva família on estaran segurs. Ara per ara poc interès en aquesta trama però va bé per recordar els personatges.

Els ocellets

Durant molt temps hem sentit a parlar dels ocellets d’en Varys, a Oathbreaker per fi els veiem. Mentre el Mestre dels espies segueix fent maquinacions a Meereen, en Qyburn aprofita per apoderar-se de la seva xarxa d’espionatge i posar-la al servei dels Lannister. Molta feina els farà falta per restituir la imatge de la Casa dels Lleons. Seguint amb els germans bessons, veiem com el seu poder comença a minvar. L’abans totpoderosa Cersei veu com el consell de la ciutat li gira la cara i la deixa al marge de les reunions de govern. De moment poc pot fer però tots sabem que no es quedarà amb els braços plegats i, tard o d’hora, farà pagar amb sang totes les humiliacions que està rebent.

got4Això amb en Joffrey no passava

Queia malament, feia ràbia, era un prepotent i un consentit però tots sabem que amb en Joffrey com a Rei els Soldats de la Fe no haurien durat ni mig minut. Tot el contrari passa amb el seu germà Tommen. El nou Rei dels Set Regnes no només és incapaç de defensar l’honor de la seva mare i la seva dona o fer valer el seu rang sinó que comença acceptar els raonaments del High Sparrow. El jove Tommen no només es demostra indigne de portar la corona dels set regnes, també ho és de fer-se la Margaery.

Jubilació anticipada

Separada dels seus dracs i amb poc més defensa que els seus noms i títols, la Daenerys arriba a Vaes Dorthrak on es reuneix amb la resta de vídues dels antics Khal. Si no semblaven suficients els problemes de la Mare dels Dracs ara resulta que no anar directament a Vaes Dorthrak després de la mort del marit va contra la llei i la Daenerys s’haurà d’enfrontar a un judici per dictaminar el seu futur. Obrim un camí on la Daenerys haurà de trobar la manera d’unir tots els clans Dothraki i començar el seu viatge cap a Ponent.

got1

I drink and you know things

A Meereen es produeixen les dues coses però per separat. Per una banda en Tyrion beu sense parar mentre intenta arrencar una conversa mínimament intel·ligent a en Cuc Gris i la Misandei i per l’altra en Varys aconsegueix descobrir qui s’amaga darrere els Hijos de la Arpía. Resulta que Yunkai i Astapor han recuperat els antics amos i els antics costums i volen el mateix per Meereen. Si la Reina dels Dracs o els dos estranys aliats no hi posen remei ràpidament, les ciutats alliberades deixaran de ser-ho molt aviat. El regne de la Khalessi s’aguanta amb pinces.

Sense nom i sense avançar gaire

got2La trama de l’Arya és la que més encallada està ara mateix. La jove Stark segueix entrenant-se amb en Jaqen H’ghar i repetint que és la noia sense nom. Després de tres capítols ja seria hora que anéssim cap a algun lloc.

Sí, existeix un tercer Stark

Estic segur que per molts la primera reacció al veure el regal de la casa Karstark a en Ramsay Bolton ha sigut preguntar-se qui cony era aquell noi. El més petit dels Stark ha passat més que desapercebut al llarg de les cinc temporades anteriors i ara haurem de veure quin paper juga en la conquesta del Nord per part dels Bolton. Amb l’impacte que van provocar els llops fers al primer capítol i el poc protagonisme que tenen. El cap d’en Pelut sobre la taula ens va recordar que cada Stark tenia un llop, no només existeix en Fantasma.

Els perills de regirar el passat

Tots recordem l’honorable Ned Stark i el seu sentit del deure. Una de les històries que l’havien fet més famós és la batalla de la Torre de l’Alegria, on un jove Ned va aconseguir vèncer a l’Arthur Dayne, L’espasa de l’Alba, el millor espadatxí dels Set Regnes. En un nou viatge al passat d’en Bran veurem que no totes les històries són certes. En defensa d’en Ned cal dir que ell sempre va assegurar que en Howlan Reed l’havia ajudat a guanyar la batalla, el que s’oblidava de dir és que va fer-ho apunyalant per l’espatlla en Dayne. Aquesta escena també ens ensenya que visualment queda millor lluitar amb dues espades que fer justícia als llibres i situar l’espasa Albor en mans de l’Arthur Dayne.

got3
L’escena amb en Bran sembla insinuar que pot interaccionar o influir en el passat, em preocupa com es pot tractar aquest tema, només faltaria que després de 15 anys i 5 llibres tot fos un somni d’en Bobby Ewing.

Finalment el títol del capítol

La traducció literal de Oathbreaker és perjuri que significa mentir sota jurament, però en aquest cas s’aplicaria més l’acceptació de trencar un jurament que és el que acaba fent en Jon al final del capítol. Cansat de la Guardia de la Nit i que els seus intents de fer el que considera correcte en Jon Snow decideix deixar la Guardia i tot sembla indicar que tornarà a Winterfell. Abans de marxar en Jon segueix el principi del seu pare adoptiu que marca que qui dicti sentència l’executi. Així doncs en Jon condemna a mort els responsables de la seva mort, el jove Ollie inclòs.

En resum, un capítol on passen poques coses interessants o que ajudin a avançar la trama però, sobretot, un capítol amb una falta de ritme bastant evident.

Només com a reflexió final fer veure que és el primer dels tres capítols que portem on no surt Girona i és el pitjor dels tres. Casualitat? No ho crec.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *