0

Jumanji. Bienvenidos a la Jungla

Que els vuitanta i els noranta estan de moda és tan cert com que Hollywood porta anys necessitat de noves idees. Vivim en una època on tothom està buscant al seu fons d’armari per recuperar clàssics que van marcar una generació i refer-los o continuar-los amb l’objectiu d’aconseguir el mateix èxit que van tenir els originals. Alguns aconsegueixen certa repercussió com va passar amb ‘Independence day: Resurgence‘ i d’altres són una humiliació com ‘Ghostbusters‘. Els que vam viure moltes d’aquestes pel·lícules al cinema o en llargues tardes de VHS tremolem cada vegada que s’anuncia un d’aquests títols, reneguem i clamem al cel fins que veiem el resultat i decidim si aplaudir el resultat o cremar-ho tot.

Els rumors sobre un nou Jumanji feia anys que corrien per la xarxa però no va ser fins fa un parell d’anys que Sony va fer-ho oficial. Poc després es van presentar Dwayne Johnson i Kevin Hart com a protagonistes als que ràpidament se’ls van unir Jack Black i Karen Gillian. El cert és que es van disparar totes les alarmes. La presència de Hart i Black feia indicar una deriva molt còmica a la pel·lícula i la sensació que convertirien la pel·lícula en la típica comèdia absurda que acostumen a protagonitzar aquests dos actors. La més que recent mort de Robin Williams tampoc va ajudar a l’arrencada de la pel·lícula. El resultat final? Jumanji. Bienvenidos a la Jungla és un molt bon entreteniment que actualitza l’idea original, la respecta i permet a les noves generacions descobrir un dels grans clàssics dels noranta.

Avui en dia els videojocs són un dels llenguatges que més entenen els adolescents i els pre-adolescents i Jumanji. Bienvenidos a la jungla ho aprofita per posar-se al dia i renovar una idea que aquesta nova generació no entendria d’altra manera. Jake Kasdan (Bad teacher, 2011) fa una bona posada al dia de l’univers Jumanji i ens ofereix una pel·lícula entretinguda, divertida i amb bones dosis d’acció que és molt conscient dels seus origens i no en renega en cap moment. El subtil homenatge a Robin Williams és una bona picada d’ullet a l’original.

Jumanji. Bienvenidos a la jungla té punts de remake de l’original però prou ben presentats com per mantenir-se a la categoria de seqüela i no de reboot. L’estructura és la mateixa que vam veure fa vint anys amb un primer personatge que troba el joc i desapareix misteriosament i uns altres personatges que els troben passat un temps. A partir d’aquest punt la pel·lícula agafa personalitat pròpia i introdueix noves característiques que la converteixen en una peli independent capaç de sobreviure sense l’original. Jumanji també manté l’esperit d’una pel·lícula d’aventures juvenils dels noranta amb el típic grup de joves molt diferents que es veuen obligats a treballar junts per tirar endavant. Al mateix temps també introdueix conceptes molt interessants com l’acceptació i la confiança en un mateix i el treball en grup per sobre la individualitat. És un entreteniment però no per això ha de ser un entreteniment buit de contingut.

Al capdavant de la pel·lícula trobem Dwayne Johnson, un actor extremadament efectiu que ens dóna tot allò que li demanem i més. Johnson és capaç d’oferir un brillant equilibri entre l’acció i l’humor com pocs actors saben fer. Al seu costat tenim Kevin Hart i Jack Black. Els dos segueixen amb els mateixos tics que ens tenen acostumats i no aporten gaire res. Karen Gillian ens presenta una cara còmica a la que ens té poc acostumats últimament. No revoluciona res però se’n surt prou bé.

No us deixeu enganyar pel fet  que Jumanji. Bienvenidos a la jungla formi part d’aquest canibalisme de Hollywood, la pel·lícula és entretinguda i divertida. Una bona proposta per tots els públics que, amb sort, farà descobrir a alguns la magnífica pel·lícula original. Tampoc descarteu veure d’aquí un temps una nova entrega.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *