0

La casa de papel

És molt habitual trobar cert rebuig cap a produccions creades a l’estat espanyol en el món televisiu, fa anys que patim productes com Los Serrano, Aquí no hay quien viva o Gym Tony, però estem arribant a un punt on cal deixar enrere molts d’aquests perjudicis i donar una oportunitat a noves idees que s’estan obrint un lloc en el mercat del país veí però també més enllà de les seves fronteres. Si fa un temps era El Ministerio del Tiempo qui trencava motlles ara és una nova producció d’Atresmedia qui està revolucionant el món televisiu espanyol. Estic parlant de La casa de papel.

Vuit atracadors entren a robar a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. El que semblava un atracament normal i corrent es converteix en un astut pla ideat per un misteriós home anomenat El Profesor.

Ens trobem davant el que podia ser un perfecte guió d’atracament a un banc que ha evolucionat a una sèrie televisiva de dues temporades. Aquesta decisió té punts forts i punts dèbils. Per una banda disposem de més temps per aprofundir en la psicologia dels personatges i amb les seves relacions i motivacions però també ens trobem que cal allargar trames i situacions per omplir tots els capítols. Malgrat tot La casa de papel no es converteix en un xiclet allargat sense motiu, es troba al límit del que podem considerar acceptable sense convertir-se en pesat o innecessari.

Amb La casa de papel ens trobem davant una història complicada i narrativament molt ben treballada. Els capítols van avançant entre el moment actual de l’atracament i breus flashbacks que ens serveixen per conèixer als personatges i per anar descobrint com s’ha anat treballant el pla i s’han previst totes les contingències possibles. Només al tram final de la sèrie ens trobem davant d’algunes situacions massa precipitades però que en cap moment desmereixen el mèrit de la sèrie.

La sèrie té un guió molt treballat i una producció molt cuidada però el seu punt fort són els personatges. Començant pels protagonistes principals fins a arribar als secundaris el repartiment de La casa de papel és un dels millors que he vist a la ficció televisiva espanyola des de la ja esmentada El Ministerio del Tiempo. Alguns dels actors són intèrprets coneguts com ara Úrsula Corbero o Paco Tous però el gruix dels personatges el formen actors amb molts anys de carrera però més desconeguts pel gran públic. Convé destacar les interpretacions de Álvaro Morte com a El Profesor i un excel·lent Pedro Alonso en el paper de Berlín.

Les dues temporades de La casa de papel són un total de 15 capítols d’una hora de duració, un petit detall que les ficcions espanyoles encara necessiten polir per unificar els seus projectes amb la resta del món on els capítols duren entre 40 i 50 minuts. Les dues primeres temporades es poden veure a Netflix que ja està preparant una tercera temporada que veig totalment innecessària.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *